dissabte, 12 de desembre de 2009

TERRAL DE L’HIVERN A BLANES II


Ara que s’apropa Nadal i amb ell la celebració de l’IGPVB, estem pensant altre cop en aquells matins freds de gener en el club. L’aire glaçat a les faldes del Montseny ve a buscar el caliu de la badia de Blanes, baixa resseguint la vall de la Todera fins a escampar-se sobre el blau del mar.
Aquest es el nostre terral.
He trobat referències escrites d’autors que també han deixat constància de les sensacions que aquest vent els ha produït.
Antoni Castejon, que va ser meteoròleg de TV3, “havia observat tot navegant per la costa que, en passar a l’altura de la desembocadura de la Tordera, en l’aigua del mar s’hi produïa –sense que baixés notablement el riu- una mena de reverberació que ell atribuïa al flux que, des del massís del Montseny, davallava lliscant pel curs fluvial”.
Així o recull un article del meteoròleg Blanenc Josep Pruna i Cortacans, en l’article “La meteorologia a Blanes”, Revista Blanda 1998
Qui millor ha sabut transmetre les sensacions d’aquest terral va estar Joaquim Ruyra, Marines i boscatges (1903), en el el rem de trenta-quatre.
“Marxàvem en popa, sense balanceigs, ni capbussades. L’airet, que venia de terra, tot fresc i flairós com si acabes de llevar-se d’un jaç d’herbes humides, s’esmunyia per sobre meu amb un palp de carícia”.
Aquest terral que buscarem un nou any a les aigües de la badia, en la celebració de l’International Grand Prix Vila de Blanes entre el 2 i el 5 de gener, que os porti els millors desitjos i felicitat. Bon Nadal !

dimarts, 1 de desembre de 2009

NOVEMBRE NEGRE

La vela lleugera passa per dificultats (foto Toni Gimeno)
Just ara fa un any (novembre negre) vàrem conèixer la noticia de que l’Autoritat Portuaria de Balears deixava sense aigua al Club Marítim de Maó. Aquesta administració, no va tenir miraments en donar la concessió de l’espai d’amarrament a una empresa privada deixant en una situació molt difícil a un Club amb 80 anys d’història, de segur el més emblemàtic de l’illa de Menorca.

Al cap d’uns dies de conèixer la noticia per la premsa, rebia un correu del bon amic Damià (director esportiu del C.M. Maó), dient que la junta directiva del seu club havia congelat el pressupost i que no rebrien cap ajut per desplaçar-se a fer la regata del mes de gener a Blanes, els regatistes s’ho havien de pagar tot (500 € per barba), ens demanava un cop de mà per trobar un apartament barat i si els hi podíem deixar una llanxa.

Aquest passat cap de setmana (novembre negre) d’una altra manera també ha caigut un pal de paller, rebia un e_mail del Manolo González Devesa que deia:
Solo decirte que el pasado sabado nos dieron una “patada en el culo” y perdimos las elecciones. Los socios no quieren nuestro modelo de Club.

Em vaig quedar glaçat, aquest passat mes d’agost vàrem estar en el seu club, R.C.N. Dénia, amb motiu de la celebració de l’Europeu Juvenil, en el qual ens vàrem sentir com a casa nostra i perquè no dir-ho amb l’enveja sana de veure un club modèlic en la gestió de l’esport. Si hi ha un president d’un Club Nàutic que coneix bé la vela i que ha treballat incansablement per l’esport i en concret per la vela, aquest és el benvolgut amic Manolo.
Com quedarà aquesta feina feta durant tants anys a Dénia? Quan trigarem a rebre el correu, en aquesta ocasió del Ricky (director esportiu de Dénia) dient alguna cosa semblant a la que vàrem rebre l’any passat per aquestes mateixes dates?

Que ens passa als Clubs Nàutics que tot i el que resa en els nostres estatuts: “te com a objecte principal el foment, el desenvolupament i la pràctica continuada de la modalitat esportiva de la vela entre els seus socis, a més de participar en competicions aprovades per la Federació.....”, que no sempre ho podem fer valer ?

Entre la política de l’administració per a aconseguir grans ingressos de les dàrsenes d’una banda (C.M.Mahó) i els possibles interessos en particular dels amarristes que no estan per la feina d’ajudar l’esport (R.C.N. Denia) de l’altre, ens espera un futur ben negre, de moment un altre novembre negre.

diumenge, 15 de novembre de 2009

DONAR RESPOSTA

L'Alex i el Pibe esperen abans de la sortida
Ens estem fent grans, encara recordo aquell Pibe enfadat a sobre l’optimist donant cops de “stick” a la borda i un Alex que s’atrapava a les rampes acostumat a sortir des de la platja.
Han passat uns quants anys i ells han continuat navegant, evidentment el seu nivell tècnic ha crescut com ells i ara estan en un molt bon moment. Des de Blanes sempre hem volgut estar al seu costat i quan la flota de 420 anava menguant, vàrem mantenir amb la Maite el caliu d’una flota amb una sola embarcació.
Ells mateixos es van adonar que això no portava enlloc, no evolucionaven i després d’una temporada difícil, conjuntament amb la seva entrenadora van acordar buscar un club que els acollís, una flota potent on poder continuar creixent. Així va ser, amb bona dosis de generositat i comprensió per part de tots, un club veí, actualment amb la flota més potent i nombrosa els va acceptar. Ha estat fantàstic, han estat a casa seva, entrenador, instal·lacions i els millors companys, Blanes tan sols s’ha fet càrrec del cost econòmic que això suposava (s’entén del sobre-cost, la diferència entre la quota que paga un regatista de flota i el cost real de l’activitat), evidentment en aquest context de col·laboració, quan s’ha demanat ajut, Blanes ha respost en la mida del possible, recordo que es va cedir la furgoneta i el remolc per un viatge al Llac Garda.
En aquesta temporada de col·laboració, la cosa ha anat molt bé, tant bé que l’Alex i el Pibe estan ara en el seu millor moment. A les dues darreres regates amb la flota catalana han estat els guanyadors i la seva projecció es immillorable.
Els nostres regatistes compaginen els estudis amb la vela, com ha de ser, i de moment s’han proposat acabar aquesta temporada al 100x100, desprès s’obrirà un parèntesi, “Erasmus” i qui sap què.
Aquesta col·laboració que hem rebut d’aquest club, en contra de la nostra voluntat s’ha donat per acabada, la visió que tenen els nostres veïns d’aquesta problemàtica, absolutament respectable però diametralment diferent de la nostra, fa que la situació sigui improrrogable i ens deixa en un camí pràcticament sense sortida.
A Blanes hem acollit regatistes d’altres clubs a la nostra flota, tan sols amb la condició de que els clubs d’on tenien la llicencia es fessin càrrec del diferencial econòmic que hem comentat abans, aquesta idea que nosaltres hem aplicat altres vegades, ara no és vàlida, tot i que hem intentat per activa i passiva explicar-la, no ens n’hem sortit.
Malauradament, des del nostre Club no podem oferir a l’Alex i al Pibe el que necessiten, un grup amb el seu nivell per entrenar conjuntament i un entrenador que els doni la confiança, és per això que si volen seguir millorant, molt probablement hauran de prendre una dolorosa decisió.
Malgrat fins ara no hem trobat una solució que els satisfaci, ho seguirem intentant i no cal dir-ho, hem estat i estarem sempre al seu costat.

dilluns, 12 d’octubre de 2009

L’EUROPE LA MILLOR ESCOLA DE “VELA” AMB MAJUSCULES

La vela s’escriu en majúscules quan es tracta de la COPA AMÈRICA i de les OLIMPIADES.
Segurament si haguéssim d’anomenar el millor regatista del mon, aquest es sens dubte el kiwi Russell Coutts, guanyador de 3 COPA AMÈRICA, or en la classe Finn a les OLIMPIADES de Los Angeles 1984, a més de tres vegades campió del mon de Match Race i quatre en classe creuer des del Farr 40 al TP 52.
En una entrevista publicada en el Blog de Jaume Soler, Russell es declara admirador de Lluís Doreste, capità de l’equip espanyol a la 32 COPA AMÈRICA, or a LES OLIMPIADES de Los Angeles 1984 amb 470 i també or a les de Barcelona 1992 en Flying Dutchman.
http://blogs.mundodeportivo.es/layline/2009/10/02/la-admiracion-de-russell-por-luis/
On diu: “Precisamente Russell me recordaba que a finales de los 70 en Livorno, Luis Doreste ganó un Mundial en la clase Europe y él fue segundo. Los dos eran unos ‘pibitos’ y yo creo que ahí nació la admiración del kiwi por el canario. Sus vidas y sus éxitos en sus inicios serían paralelos, ya que Luis en Los Ángeles ganaba el oro en 470 y Russell hacía lo propio en la clase Finn.”

La Vanguardia 07-08-1979

Russell es refereix concretament al ISAF World Youth Champion del 1979, celebrat a Liborno Italia, llavos l'embarcació utilitzada era l'europe, bona manera de començar.

divendres, 25 de setembre de 2009

CV BLANES, SECCIÓ DE REM?

Foto de Joge Pinilla
El Club Vela Blanes te sobre la seva taula la proposta per la creació d’una secció de rem.
Això no es nou ni ha sorgit per generació espontània, es fruit d’una meditada proposta que el Club de Rem Treumal ens ha fet arribar.
Jo soc del parer que el club de vela ha d’aglutinar la pràctica dels esports nàutics a la vila de Blanes, per la seva tradició, immillorable situació i també per les seves instal·lacions. Es cert que el nostre club no te una remarcable tradició pel que fa al rem, tenim constància de l’existència de bots de lona a rem ara fa 66 anys quan es va fundar la nostra institució i posteriorment a la dècada dels 90 amb la compra d’un llagut i la formació d’una tripulació. Això no es el cas d’altres clubs centenaris com el Club Nàutic de Tarragona i del Real Club Marítim de Barcelona on la pràctica del rem era l’activitat principal en el moment de la seva fundació i que ha perdurat fins a la data d’avui.
El sentit comú diu que aquesta iniciativa ha d’arribar a bon port i ara la pilota està al nostre teulat, cal dir que els jocs de pilota sempre son a tres bandes i es aquí on l’Ajuntament de Blanes també te coses a dir, caldrà responsabilitat i seny per part de tothom i esperem que paraules com, estrop, escàlem, dama, vogar i ciar formin properament part del nostre vocabulari habitual.

dimecres, 2 de setembre de 2009

MISÈRIA CRIDA MISÈRIA

Aquest mes d’agost, en la meva caminada matinal pel Passeig de Lloret de Mar, he vist més d’un i dos dies, una embarcació de pesca, dins la zona de 200 metres balisada i reservada als banyistes (molt en terra), que llevava les xarxes a les 8h del matí, abans que la platja s’omplis de gent, matalassos, pedalos etc.
No tinc ni la més remota idea de quina quantitat, ni mida de peix treia, però amb la pressió a que està sotmesa la badia de Lloret i sobretot els mesos d’estiu suposo que això deu ser com escurar el plat de sopa, quan el cul que resta al plat hauria de ser la llavor per la collita de l’any vinent.

dilluns, 27 de juliol de 2009

QUEEN MARY II A BREST

Aprofitant la nostra estada a Brest a rel de l’organització del mundial de la classe europe. El diumenge 19 de juliol, desprès d’un bon dinar a “La Maison de l’Ocean”, res millor que passejar pel port d’aquesta ciutat. Ens arribem fins l’espigo i ens sorprèn una gran munió de gent.
Que deu passar?, hi ha tanta gent que es impossible atansar-se al mur del moll, està tot ocupat, a la nostra ciutat aquesta quantitat de gent es congrega per veure passar la caravana d’un Barça campió, la cavalcada dels reis o poder la filmació de la pel·lícula de Woody Allen.
A Brest el que a portat a tota la ciutat a l’espigo es veure sortir el Queen Mary II per la bocana.

No tothom estava al moll, com podeu observar al vídeo, molta gent es va desplaçar al Far de Minou, per tenir una millor perspectiva.

diumenge, 12 de juliol de 2009

ESPALMADOR, NEIXER I MORIR A BLANES

El 27 de maig de 1984, L’Espalmador P33, una patrullera de l’armada espanyola va rebre le seva bandera de combat a Blanes, de mans de la Confraria de Pescadors i del Club de Vela.
L’Espalmador va ser construïda per “Bazán” i va ser botada al Ferrol el 1981, de 32,2 metres d’eslora, 5,3 metres de manega i un desplaçament de 85 Tn. A tingut la seva base al port de Barcelona i ha estat operativa formant part de la “Fuerza de Acción Marítima” del litoral català.

Aquest passat 3 de juliol s’ha vingut a despedir, sota les ordres del seu comandant Joaquim Bordonado, ha amarrat al contradic del moll i amb la tripulació uniformada de blanc com en les millors gales han desembarcat i han compartit un dinar de germanor amb nosaltres. Representants de l’actual confraria de pescadors, encapçalats pel seu Patró Major Eusebi Esgleas, també del Club Vela Blanes amb el nostre President Amadeu Nualart i Mª Dolors Oms alcaldessa de Blanes quan L’Espalmador va rebre la seva bandera de combat a la nostra localitat.

Es clar que l’Espalmador no és la historia marítima de Blanes, però si que en forma part, avui ja no te cap sentit i és per això que està previst el seu desballestament aquest mes de setembre a Cartagena.
En les paraules del seu Comandant, va recordar un temps on en els ports petits rebien gustosos la visita d’aquestes patrulleres, i posava en valor l’agermanament que per sobre d’oficis i d’idees tenien la Gent de Mar.

Després de lliurar-se mútuament entre els assistents diferents records, a les 18 h. l'Espalmador amb la seva dotació degudament formada a coberta, fent sonar la seva sirena amb una llarga pitada, per darrer cop va deixar Blanes a la seva popa.


dimarts, 30 de juny de 2009

EL BISC, FILL ORFE

El Barcelona International Sailing Center per a la vela catalana és i serà més que un projecte, la sort l’ha col·locat en el punt d’inflexió entre dos presidents de la Federació Catalana de Vela. El que el futur l’hi depari, per bé o per mal, no l’exclourà de formar part fonamental de la història de la Vela a Catalunya.

Pel Segimon Obradors el BISC era la cirereta que havia de completar una línia de treball d’alguns anys on s’ha potenciat tant el creixement en volum com de nivell tècnic de la Vela Catalana, el seny, el treball granet a granet ens van portar a tenir una federació solvent que va poder liderar aquest ambiciós projecte, un cop definit, les administracions s’hi van adherir posteriorment per no quedar inexplicablement a fora.

El Gerard Esteva, s’ha trobat amb un projecte ben dibuixat i unes obres ja començades, el BISC es pot tornar per ell en un veritable mal de cap. El model de treball d’aquest flamant president, es basa en el joc polític de voler aglutinar-ho tot, sumar capacitats amb la pretensió de posar-hi ordre amb posterioritat, fer de director d’orquestra disposant del màxim nombre de músics. A intentat formar un gran equip i la veritat es que en bona part ho ha aconseguit, ara sense saber quina peça cal tocar, la música haurà de començar a sonar, serà com una veritable orquestra simfònica?, hi hauran els primers desafinis? o serà el que entenem com una olla de grills.

El Centre d’Alt Rendiment, es un projecte orfe, fill de l’anterior equip de govern. El Gerard Esteva, te la oportunitat d’adoptar-lo, fer-se’l seu, que sigui un èxit i passar a la historia com el president que l’ha fet realitat. Tots sabem que hi ha la possibilitat del que en podríem anomenar l’acollida, aquesta opció no es massa interessant, l’acostumen a fer els polítics quan hereten un projecte de l’anterior mandat, es deixen portar per la corrent, en aquest cas les obres acostumen a allargar-se eternament així com totes les decisions que les afecten, acaba sent un pou sense fons. En conec molts casos i segur que vosaltres també.
Finalment queda matar-lo, aquesta decisió es tan valenta com la primera, transformar aquell edifici en un ........., traspassar la concessió a .......... etc.
El que es segur com dèiem al començament es que sempre serà més que un projecte i que la historia valorarà al Gerard per la seva gestió en aquest punt en concret.

No vull acabar les meves paraules sense un record carinyos per als que han estat pares d’aquest fill que ara es orfe, amb un escrit del nostre entranyable Perich que deia:
“Hi ha una cosa més tràgica que ser un fill orfe: ser el pare d'un fill orfe”

dijous, 18 de juny de 2009

ALTA SOCIETAT

De dreta a esquerra, Príncep Kubrat de Bulgaria, Cesca, Carla Royo i jo mateix
Dissabte, a la Cesca i a mí ens va tocar jugar a amfitrions, el motiu va ser la visita del príncep Kubrat de Bulgaria amb la seva senyora Carla Royo, els seus encantadors tres fills i alguns invitats més, Mari Luz i Marta. Van venir a Blanes per la celebració de la regata TROFEO CARLA BULGARIA ROSES BEAUTY, patrocinada per ells mateixos. Tot el dia van anar acompanyats d’un fotògraf de la revista “Hola” aterrat des de Madrid aquell mateix matí.
La veritat es que em vaig concentrar en la meva feina, intentant fer el més agradable possible la seva estància. Poder els que estan acostumats a veure'm els dissabtes a Blanes en pantalons curts i de qualsevol manera, van pensar que se’m havia girat la xaveta. Tocava el que tocava i la veritat és que ho vaig fer de gust. Si la meva avia m’hagués vist estaria absolutament orgullosa del seu net, ella que m’explicava que nosaltres érem descendents directes del Rei Sancho de Navarra i que els seus descendents Sancho de Galdàcano van arribar on ara es troba la població de Galdakao i que abans del 1200 van fundar la casa Torre de Torrezaval i l’església de Sta Maria de Elexalde. (en una de les mènsules d’una volta es troba gravat l’escut d’armes dels Galdàcano i el mateix Sancho hi està enterrat).
Si tot això es veritat i desprès de tantes generacions encara corre alguna gota de sang blava per les meves venes, el dissabte es va regenerar.

divendres, 12 de juny de 2009

PREAMBUL DE L’IES DE VELA

Just ara fa 40 anys, en la seva presa de possessió l’any 1969 Miquel Company, llavors flamant president de la Federació Catalana de Vela, va reunir als mitjans de comunicació per explicar quins serien els objectius de la Federació Catalana de Vela durant el seu mandat. Llavors un dels projectes federatius va ser El de apoyar a los escolares, para los que se preparan unos cursillos en Blanes para el verano, para el que la Federación contara con embarcaciones de las clases «Carabel», «Dragón», «Vaurien » y «420», para las prácticas de los alumnos”.

la vanguardia 30-05-1969

Uns dies desprès s’iniciava l’activitat “El próximo día 1.° de julio inicia su actividad la Escuela de Vela de la Federación Catalana. Junto a la hermosa población de Blanes se ha instalado un campamento, en el que durante el mes de julio y en régimen de internado se desarrollarán cursos de iniciación al deporte de la vela, siendo la duración de cada cursillo de una semana. El campamento está dirigido por monitores de la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes, y de la Federación Catalana de Vela, formados en colaboración con la Escuela Oficial de Náutica de Barcelona”.

Clausura del curs de vela agost 1969 a Blanes

No es per tant una novetat que la badia de Blanes es donen les millors condicions per a la pràctica de la vela, que la població d’aquesta vila ha donat i aglutinat marinos i grans navegants.
L’Institut de la Vela va començar la seva activitat ara fa tres anys, el més de setembre s’iniciarà el darrer curs de la primera promoció, i a hores d’ara el seu futur no està garantit.
Justament 40 anys desprès d’aquella proposició d’intencions de Miquel Company, esperem la visita del ara també nou president Gerard Esteva, esperem impacients conèixer quin es l’impuls que vol donar a l’INSTITUT DE LA VELA

dimecres, 10 de juny de 2009

MAR DE BLANES, GENT AMABLE

Va ser després de la ressaca olímpica del 92 quan em vaig comprometre amb Blanes. Fugint de la feina, de la hipoteca i la quotidianitat, vaig compartir algunes tardes amb l’Avila a la barra del Bar del club de Vela o assentats a la banyera del Vila de Blanes (llavors era la seva joguina) conversant de grans navegades i viatges impossibles. El Miquel tenia la concessió de la ferreteria del Port i entre d’altres coses es dedicava als “trapicheos”, amb ell va sorgir la possibilitat de comprar el FACUNDO, un Hunter Europa, veler de 6 metres. No era el barco dels meus somnis però era l’oportunitat de navegar a vela en un creuer y disposar d’un punt d’amarrament al bonic Port de Blanes. Jo venia de platja, del club de Lloret, allí havia tingut diferents 470’s i un bot “Tafanera” que utilitzava per a fer passejades amb els meus fills.
El FACUNDO, l'any 1995 acabat de pintar

Tot i que havia tingut contactes amb el club mitjançant el David Puigmartí, llavors ell portava l‘Escola de vela de Blanes quan jo era el responsable de l’Escola del Club de Lloret, qüestió de bon veïnatge, fèiem conjuntament algunes activitats. Amb el temps la generositat del David l’ha portat al mon de les ONG’s.
A lo que anàvem, en aquest afer, el meu primer contacte amb el club va ser amb el Velasco, tot i que de seguida, a traves de l’antic propietari del Facundo, l’Agustí Blanch els tractes els vaig fer amb el gerent del club, el Carlos, que amb els anys puc comptar entre els meus amics.
L’amabilitat de la gent del club, es va posar de manifest de seguida amb facilitats de tot tipus. Amb aquell petit barco vaig començar a fer les regates de cap de setmana, no recordo el rating, però en mig de velers de 9 i 10 metres m’havien de donar més d’una hora de temps pel recorregut habitual, recordo com pacientment el Robert i un jove Pplu, esperaven la meva arribada.
També amable el Virgilio, ens servia el dinar desprès de la regata encara que fossin les 6h de la tarda.
El temps m’ha portat a formar part del Club Vela Blanes, tot i no ser-ne responsable puc dir orgullós que la nostra gent es amable, segurament això ve de lluny, abans de que el club fos club, la primera referència la podríem trobar en un recull de la historia de Blanes que diu; el 1415 el Papa Benet XIII (Papa Lluna) en un dels seus viatges des d’Avinyó (França), on exercia el seu papat, de camí cap a Barcelona, havia de reposar un dia a Blanes, es va instal•lar al Palau dels Senyors de Blanes, conte el relat que va passejar pel racó de Sant Antoni, va passar hores embadalit mirant el mar, hi ha constància dels agraïments pel tracte, pels obsequis rebuts i de l’amabilitat de la gent. Aquella que havia de ser una curta estança es va allargar tres dies.
En diferents escrits, aquí en el meu blog, he deixat constància d’agraïments rebuts mitjançant e_mails cartes etc per l’amabilitat i el tracte rebut per molts dels visitants que em tingut en motiu de la seva participació en les nostres regates internacionals, recordo especialment les de L’Europeu d’Yngling i de l’IGPVB. Sense anar mes lluny el darrer cop que vaig coincidir amb el mític Paul Maes em va comentar que uns amics seus varen estar amarrats a Blanes durant una setmana (no es van donar a conèixer) i em va demanar que transmetés al gerent i a la junta directiva les seves felicitacions per l’amabilitat rebuda per tothom durant la seva estança.

diumenge, 31 de maig de 2009

FCV, CANVI DE TRIPULACIÓ

Dijous passat es va produir “el canvi”, allò que molta gent de la vela esperava, no sé si eren tants però és evident que són els que s’han fet sentir. S’han sortit amb la seva, han fet fora la darrera junta.... “continuista al llarg dels darrers 30 anys” que dona pas a.... “un canvi profund, una nova visió, al valor de l’experiència dels professionals de la nova candidatura, la implicació i el treball d’un nou grup de gent”.
Evidentment jo no comparteixo aquest discurs, però aquest missatge ha calat en la pell, primer dels estaments (regatistes, tècnics i jutges) i després de força presidents, res a dir la victòria és clara, mereix la nostra felicitació i reconeixement.

La paradeta d'Hissem la Vela del Canvi, el dia de les eleccions

El missatge que han utilitzat al llarg de la campanya, pot ser tan sols una eina en l’estratègia electoral o pot anar més enllà i és per això que intento desgranar-lo.
“Un canvi profund?”, això vol dir modificar el fi de la Federació, els estatuts, l’organigrama, els objectius ?. Veurem....
“Una nova visió”, sempre hi cap una nova visió, esperem que aquesta sigui una cara més amable, més propera i no una que la pugi desacreditar.
“El valor de l’experiència dels professionals de la nova candidatura”, aquí m’atreviria a dir que absolutament tots aquests professionals han participat en la mida que han volgut en l’elaboració dels programes i en les accions de la federació, sense dir noms, n’hi ha molts que ho han fet sistemàticament. Es pretén ara incorporar-los a la plantilla de la federació?.
“La implicació i el treball d’un nou grup de gent”, És molt important la implicació i el treball, en la junta sortint tenen un referent, poder amb més o menys encert però la dedicació, el temps, l’esforç i la il•lusió tan sols a canvi d’avançar en una Federació millor és el que l’ha caracteritzat.
A banda d’estratègies electorals, per a mi el més important, el que desitjo d’aquesta nova junta és que sàpiguen valorar els professionals que treballen a la Federació, que s’endinsin en els projectes que estan en marxa abans de depreciar-los i que si cal els millorin. Que tinguin la capacitat de liderar el Centre d’Alt Rendiment de Catalunya, que ha de posar la vela catalana al nivell que realment es mereix i finalment, desitjo que en la seva acció de govern, en un curt període de temps, es guanyin la confiança d’un col•lectiu de clubs que no han cregut en el seu missatge.

dimecres, 13 de maig de 2009

LA CLASSE EUROPE EN LA MILLOR FORMA

En el Campionat de Catalunya el primer cap de setmana no s'ha pogut navegar, aquestes boires de primavera son imprevisibles, no han deixat que es formesin termics i per tant sense vent i sense regates, ara bé el que s’ha pogut es constatar la presencia a Port d’Aro dels 44 regatistes amb inscripcions confirmades, aquest número de participants ens situa en la millor època de la flota de la classe Europa a Catalunya, amb el mateix número que quan l’eufòria de l’olimpisme la convertia en classe de moda.

Les hores baixes estan superades i avui la nostra classe gaudeix d’una flota amb un excel·lent nivell tècnic i d’un ambient envejable. Ara l’hi espera un futur immillorable, com a embarcació indivudual, ha estat nomenada com a classe estratègica per a regatistes juvenils tant per la FCV com per la RFEV.

divendres, 24 d’abril de 2009

En memoria de MAT (Miquel Àngel Tejero)

Benvolgut MAT, no saps com et segueixo trobant a faltar, sempre he vist la mort com una cosa llunyana però des que ens has deixat he après a conviure amb la teva memòria.
Acostumat a treballar colze amb colze amb tu, per avançar en una FCV més participativa, oberta i respectada per tots plegats, m’ha calat la teva manera de ser i d’enfocar els problemes.
Els temps són difícils, ara per tal de poder acabar tot allò que vàrem començar fa quatre anys, ens toca treballar amb un únic objectiu, intentar guanyar unes eleccions que s’estan allargant massa, sembla que el joc net no es l’especialitat del nostre contrincant, amb un discurs buit de contingut i amb fum ha encandilat a molta gent que ara l’hi dona suport. Com sempre el temps ho col·locarà tot al seu lloc.
Entre aquests que l’hi donen suport hi ha la persona que més temps i esforços l’hi has dedicat en aquesta darrera etapa com a coordinador dels secretaris de classe.
Miquel Àngel allí on estiguis has de saber que la nineta dels teus ulls ens ha traït, no ens toca a nosaltres jutjar-lo però cal que sàpigues que s’ha compinxat de la manera més rastrera contra nosaltres.
Com et deia, els temps són difícils i ara que no puc parlar amb tu, m’he acostumat a recuperar la teva memòria, a escoltar respectuosa i pacientment els demés per afrontar les contrarietats a la teva manera.
Finalment, si guanyem aquesta lluita, en la teva memòria em proposo treballar els propers quatre anys amb la teva manera de fer, afegint aquestes paraules en el meu full de ruta.

MATerialitzar: Que adquireix condició material. (farem realitat el CAR del Besòs)
MATizar: Fer ressaltar els matisos que presenta. (Molta gent no la coneix bé i a partir d’ara mostrarem la millor cara de la FCV )
suMAT: reunit en una (sense rancúnies i seguint el teu exemple seguirem sumant en positiu per portar la vela catalana al graó més alt )
aniMAT: Dotat d'ànima, de vida (el teu record i la teva memòria ens acompanyarà com si tu mateix fossis entre nosaltres).

dilluns, 30 de març de 2009

ELS MINIS DE BLANES

Fa un temps vaig publicar un article sobre la generació X, en els nostre cas es tractava d’un petit homenatge als nostres regatistes Jordi Garriga i Aleix Gelabert, llavors estaven preparant els seus minis, ara amb tot a punt ha arribat l’hora de la veritat.
La comitiva de Blanes a L'Escala

Aquest passat dissabte varem estar amb el Carlos, l’Eugeni i senyora a l’Escala per veure la sortida de la 1a Mini Med, sortida de la badia de Roses, virar les illes per estribord i arribada a Sitges, aproximadament 500 milles.

L'Akali navegant sobre la seva onada

El Dissabte la regata aplaçada per les males condicions, diumenge amb més de 20 nusos i un mar de dimonis, a les 13 h es va donar la sortida.

L'Antaas surfejant les ones
El Jordi ha tingut d’abandonar, l’Akali està dormint a Blanes

En el control de pas de la illa de Menorca l’Aleix amb el seu Antaas anava segon i en aquests moments va primer.


Os animo a seguir la regata online en l’enllaç



I a desitjar-li tota la sort a l’Aleix.

dimarts, 3 de març de 2009

UN BON ÀMIC M'HA DEIXAT

Miquel Àngel son tantes les coses que ens han unit aquests darrers anys i tan poques les que ens han separat que no puc entendre que hagis marxat sense avisar. De totes maneres aquesta matinada m’he despertat sobtadament, m’ha semblat que alguna cosa passava.
Sempre t’he tingut admiració, com a persona equilibrada, justa i dialogant, t’he tingut present en tantes i tantes qüestions on la teva disponibilitat i generositat ha estat la teva resposta. Et trobaré molt a faltar.
Hem compartit moltes coses i molts moments, el que no he pogut compartir es la teva dèbil salut, que tant cruel t’ha jugat males passades, no et va deixar participar en la festa que més havies esperat, la despedida de l’optimist de la Gemma. Aquest cop ha estat mes cruel encara i ens ha deixat sense una darrera abraçada. El darrer cop que vaig parlar amb tu, tot i sentir-te dèbil em vas fer arribar un missatge de confiança, et vaig veure lluitador com sempre.
En la família de la Vela, has deixat empremta, la teva manera de fer, el treball en equip, el respecte, la confiança i el diàleg més que un granet de sorra ha estat un mirall on es reflexarà per sempre la teva persona.
Descansa en Pau.

dimecres, 18 de febrer de 2009

AUDIÈNCIA REAL

El 31 de març de 2000, en el marc de la XIII nit de la Vela a l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya a l’anella Olímpica de Montjuïc, Sa majestat el Rei Don Juan Carles de Borbon va rebre en audiència als presidents dels Clubs Nàutics de Catalunya.

Així el CV Blanes, representat pel seu president Dr. Simon Schwartz, va poder mostrar la seva consideració a Sa Majestat el Rei.

L'Oriol saludant a Sa Majestat, al seu costat el Dr. Simon Schwartz

Tot i que algú es pot preguntar que hi feia l’Oriol a primera fila, la resposta no és fàcil, els meus fills d’això en dirien “acoblat”. La veritat és que estava substituint al president del Club Nàutic Lloret i no vaig dubtar en aprofitar-ho.
Tot i no considerar-me monàrquic, he de confessar que recordo les vibracions que es van produir amb la seva entrada a la sala i l’impacte emocional que em va produir la seva salutació.

divendres, 30 de gener de 2009

ELS EUROPES A LES PRIMERES EDICIONS DE LA SETMANA CATALANA DE VELA

1982 I Setmana Catalana de Vela al GEN de Roses
La classe Europe, com no podia ser d’un altre manera va estar present a la primera edició de la Setmana Catalana de Vela amb una vintena d’embarcacions.

El Diari el Punt anuncia la regata

La nota de premsa de l’organització de la Regata, un cop finalitzades les proves deia:
“La mala classificació de David Palmer en les dues primeres regates el van impedir d'obtenir la victòria en aquesta categoria, ja que es va imposar en les dues darreres proves. Alejandro Ho-fert, més regular, —un primer, un segon i un tercer— es va imposar en aquesta especialitat, mentre que el vencedor de la primera regata, Paco Capella, quedava molt endarrerit.”

1983 II Setmana Catalana de Vela GEN de Roses

Revista Nàutic Press, abril 1983
“Europas, el mundial como fondo. La numerosa flota catalana del Europa, que en el recientemente concluido campeonato territorial han sumado un total de 58 yates participantes, nos puede deparar unas regatas de las más competitivas, puesto que la flota catalana se apresta en su recta final hacia el Campeonato del Mundo que este año tiene por escenario las aguas españolas de Fuengirola (Málaga). La incorporación a la clase de nuevos y valiosos valores, como Carlos Santana, que con tres meses escasos en el Europa ya copa los lugares de cabeza en las regatas, relegando a patrones que fueron selección española el pasado mundial como el calellense Josep Ramón Aragay, la ausencia del número uno español Frank Roig Torredembarra, inmerso en la aventura olímpica del 470, pero que no le ha privado alzarse con el título catalán del Europa. Un Sacha Hoffert que junto con Dani Guitart, David Palmer, A. García están pegando fuerte, mas esa nueva generación ahora de ex optimistas, Xavi Penas, Quim Clavaguera, Jordi Blanch, etc., pondrán el rojo vivo el evento, sin olvidarnos a la escuadra de féminas, donde Rosa María Carrasco del Club Náutico San Carlos de la Rápita, figura en primera posición destacada del raking nacional con miras al Mundial femenino, también a disputarse en Fuengirola (Málaga) y tras ella, las «yachswomen» de la talla de Neus Saavedra, Magi Alonso, Mª. Luisa García, y esperamos ver a la combativa Amparo Castellá. Todo un palmares que además estará sazonado con la presencia y participación de Manuel Mateos, el «Gran Matius» y esperamos que las labores de quirófano permitan a Carlos Masdevall (hombre que hace 20 años introdujo en España el Europa, y que es un pozo de sapiencia, además de haber sido preolímpico en finn en los JJ.O.O. de México), estar en la línea de salida.”


En aquesta llista no es feia ressaltar la participació d’una llavors encara juvenil Theresa Zabell, donat que ningú podia imaginar que al cap de només dos anys guanyaria el mundial de la classe Europe a La Rochelle i que amb el temps seria mereixedora de tres medalles d’or a les olimpíades.
Els resultats: 1. Hofert, Alejand., 8,0. 2. Guitart, Dani, 11,0. 3. Santana, Carlos, 11,4. 4. Penas, Xa­vier, 11,7. 5. Esterellas, Javi, 1 6,0. 6. Zabell, Theresa, 21,7. 7. Garci, M. Luisa, 25,0. 8. Palli, Joan, 31,0. 9. Puigoriol, R., 31,0. 10. Tomàs Galea, J., 33,0.


1984 III Setmana Catalana de Vela GEN de Roses
37 Europes en la III S.C.V.
L’anècdota va estar que la prova del primer dia es va haver d’anular pe un error del comitè en el recorregut, A la nota de premsa del Punt Diari del 29/04/1984 es podia llegir : “ Europa: Anul·lada per error del comitè tècnic en haver traçat curt el triangle.”
Desprès dels 4 dies de regates el resultat final va ser:

Europa: 1, José Maria Aragay; 2, Javier Peña; 3, Carlos Santana; 4, Tomás Espuny; 5, Pablo Fernán­dez; 6, Ramón Puig Oriol, hasta 37 clasificados.

1985 IV Setmana Catalana de Vela GEN de Roses
La IV edició i darrera a Roses es va destacar per ser Trofeu Catalunya Gran de la classe Europe, entre francesos i catalans, amb un trofeu de plata valorat en més de quaranta mil pessetes de l’època, per aconseguir-lo en propietat era necessari guanyar-lo dos vegades seguides. En aquella època Roses era candidata a ser la seu de vela per les olimpíades de Barcelona 92 i van fer un especial esforç en aquesta darrera edició per tenir participació internacional. El màxim exponent d’aquest esforç va ser la celebració del mundial d’optimist celebrat l’any 1986.

Los sitios de Gerona

Europa "Tres regatas se celebraron sólo de esta clase, siendo la victoria para el francés Monné. La clasificación final fue: 1. Monné (Saint Cyprien); 2. Erique (Marsella); 3. Aragay (Calella). "

El 1986 Roses va renunciar a l’organització de la V Setmana Catalana

divendres, 23 de gener de 2009

L'EQUIP SWEDEN AL LÍMIT

Quan tens a prop gent d’altres cultures es inevitable observar-los intentant captar la màxima informació, mes quan som coneixedors del seu bon rendiment esportiu en vela i en concret en la classe europe. Així va ser quan aquest Nadal durant l’estada de l’equip suec en la seva participació en el IGPVB’09, vàrem poder veure’ls navegar a prop.
D’aquests dies se m’acudeixen alguns detalls pels quals he anomenat aquest escrit “els suecs al límit”.
El primer es el seu horari d’entrenament, sessió matinal de les 9h a les 13h, dinar, descans, fins aquí normal i segona sessió del dia, sortir a mar a les 17h 30’ amb el crepuscle i navegar en negre nit fins a les 19h (això va ser així fins que se’ls va fer veure que a la costa catalana la navegació nocturna en vela lleugera està prohibida).

Els suecs tornant de navegar en negre nit

L’altre aspecte a comentar es la tècnica portada al límit en les seves maniobres i posició en el barco.

El regatista es penja al límit (fixeu-vos en la posició de peus i braços)

No n’hi ha dos sense tres, l’aplicació del reglament seria el darrer aspecte que l’equip víking porta a l’extrem, en acabar l’activitat a l’aigua no hi va haver dia sense la corresponent preparació de les protestes, amb la participació de tot l’equip i amb l’ordinador portàtil (Skipe?), van tirar endavant totes les protestes.

Els suecs reunits després de la regata

El resultat va ser l’esperat, 2 suecs varen pujar al podi. Les conclusions vosaltres mateixos, penso que tenim alguna cosa a aprendre.

dimecres, 7 de gener de 2009

INTERNATIONAL GRAND PRIX VILA DE BLANES "REGATA 5 ESTRELLES"

El IGPVB'09 s'ha acabat. El balanç no pot ser més positiu, "para muestra un botón", adjunto alguns comentaris publicats a diferents mitjants.

A la web oficial de la classe internacional 420
http://www.420sailing.org/

En referencia a la organització del IGPVB’09
Thanks to CV Blanes for great welcome & hospitality - awesome chef had food for saiors after racing every day (CV Blanes should be in the running for Club-grub-of-the-Year!).

La nota de premsa publicada a diferents webs nàutiques on es feia referència també a la organització de l’esdeveniment.
http://www.masmar.net/esl/Vela/Vela-ligera/Finaliza-el-Internacional-Grand-Prix-Vila-Blanes-y-todos-lo-califican-como-la-regata-cinco-estrellas

http://www.fcv.cat/lloc/maq.php?ss=578596&idioma=ca&ap=a02s01p01&estil=blaus&maq=maq&id_registre=090105_01
El "team líder" del equipo sueco Carl Grindebrat, comentaba, una vez finalizada la regata, que Blanes "es el lugar ideal para poder competir en invierno". "Ya tenemos programado dentro del calendario de entrenamientos la participación para el próximo año el GP de Blanes. Es un lugar ideal, por que aparte de las buenas condiciones climatológicas el nivel de la competición y de los regatistas españoles en la clase Europe es muy bueno y queremos aprovechar esta oportunidad que nos brinda el club Vela Blanes de competir al más alto nivel ".
Por su parte el entrenador portugués Edgar Padua, nos comentó que esta prueba "es una regata cinco estrellas, dentro del calendario regatistico. Nuestra presencia en Blanes está garantizada "Para el entrenador italiano, Lazzerini Fabricio, Blanes ya forma parte "de nuestro circuito de competición, es un lugar ideal y el nivel organizativo ha sido excelente".

Darrera una excel·lent organització hi ha excel·lents persones sense les quals no hagués estat possible tirar-ho endavant..
Vull aprofitar per transmetre les meves felicitacions a tots ells i agrair la seva fonamental participació

Medicions; Vicenç, Ramon i Jordi.

Oficina de regates; Vicenç, Joan, Sandra i Maria.

Regata a Mar; Jordi, Fabi, Gerard, Aleix, Clodo, Cristina, Joan, Jaume, Ramon, Jordi (In extremis, moltes gràcies al Xixi que ens va donar un cop de mà,), David i Vicenç.

Avituallament; Xato, Abel, Carolina, Maria, Sandra, Maite, Cesca, Anna, Eva, Chelo...

Terra; Martín, Pedro, Fernando, Miguel i David
El Carles no hi va estar, la feina la va deixar feta abans. El Juanmi a tot arreu, com sempre va ser genial i imprescindible, la veritat és que tots el vàrem tenir en els nostres pensaments durant la seva obligada i dolorosa absència. El Pplu es va multiplicar i va fer els imposibles perque tot rutlles.