dimarts, 30 de juny de 2009

EL BISC, FILL ORFE

El Barcelona International Sailing Center per a la vela catalana és i serà més que un projecte, la sort l’ha col·locat en el punt d’inflexió entre dos presidents de la Federació Catalana de Vela. El que el futur l’hi depari, per bé o per mal, no l’exclourà de formar part fonamental de la història de la Vela a Catalunya.

Pel Segimon Obradors el BISC era la cirereta que havia de completar una línia de treball d’alguns anys on s’ha potenciat tant el creixement en volum com de nivell tècnic de la Vela Catalana, el seny, el treball granet a granet ens van portar a tenir una federació solvent que va poder liderar aquest ambiciós projecte, un cop definit, les administracions s’hi van adherir posteriorment per no quedar inexplicablement a fora.

El Gerard Esteva, s’ha trobat amb un projecte ben dibuixat i unes obres ja començades, el BISC es pot tornar per ell en un veritable mal de cap. El model de treball d’aquest flamant president, es basa en el joc polític de voler aglutinar-ho tot, sumar capacitats amb la pretensió de posar-hi ordre amb posterioritat, fer de director d’orquestra disposant del màxim nombre de músics. A intentat formar un gran equip i la veritat es que en bona part ho ha aconseguit, ara sense saber quina peça cal tocar, la música haurà de començar a sonar, serà com una veritable orquestra simfònica?, hi hauran els primers desafinis? o serà el que entenem com una olla de grills.

El Centre d’Alt Rendiment, es un projecte orfe, fill de l’anterior equip de govern. El Gerard Esteva, te la oportunitat d’adoptar-lo, fer-se’l seu, que sigui un èxit i passar a la historia com el president que l’ha fet realitat. Tots sabem que hi ha la possibilitat del que en podríem anomenar l’acollida, aquesta opció no es massa interessant, l’acostumen a fer els polítics quan hereten un projecte de l’anterior mandat, es deixen portar per la corrent, en aquest cas les obres acostumen a allargar-se eternament així com totes les decisions que les afecten, acaba sent un pou sense fons. En conec molts casos i segur que vosaltres també.
Finalment queda matar-lo, aquesta decisió es tan valenta com la primera, transformar aquell edifici en un ........., traspassar la concessió a .......... etc.
El que es segur com dèiem al començament es que sempre serà més que un projecte i que la historia valorarà al Gerard per la seva gestió en aquest punt en concret.

No vull acabar les meves paraules sense un record carinyos per als que han estat pares d’aquest fill que ara es orfe, amb un escrit del nostre entranyable Perich que deia:
“Hi ha una cosa més tràgica que ser un fill orfe: ser el pare d'un fill orfe”

dijous, 18 de juny de 2009

ALTA SOCIETAT

De dreta a esquerra, Príncep Kubrat de Bulgaria, Cesca, Carla Royo i jo mateix
Dissabte, a la Cesca i a mí ens va tocar jugar a amfitrions, el motiu va ser la visita del príncep Kubrat de Bulgaria amb la seva senyora Carla Royo, els seus encantadors tres fills i alguns invitats més, Mari Luz i Marta. Van venir a Blanes per la celebració de la regata TROFEO CARLA BULGARIA ROSES BEAUTY, patrocinada per ells mateixos. Tot el dia van anar acompanyats d’un fotògraf de la revista “Hola” aterrat des de Madrid aquell mateix matí.
La veritat es que em vaig concentrar en la meva feina, intentant fer el més agradable possible la seva estància. Poder els que estan acostumats a veure'm els dissabtes a Blanes en pantalons curts i de qualsevol manera, van pensar que se’m havia girat la xaveta. Tocava el que tocava i la veritat és que ho vaig fer de gust. Si la meva avia m’hagués vist estaria absolutament orgullosa del seu net, ella que m’explicava que nosaltres érem descendents directes del Rei Sancho de Navarra i que els seus descendents Sancho de Galdàcano van arribar on ara es troba la població de Galdakao i que abans del 1200 van fundar la casa Torre de Torrezaval i l’església de Sta Maria de Elexalde. (en una de les mènsules d’una volta es troba gravat l’escut d’armes dels Galdàcano i el mateix Sancho hi està enterrat).
Si tot això es veritat i desprès de tantes generacions encara corre alguna gota de sang blava per les meves venes, el dissabte es va regenerar.

divendres, 12 de juny de 2009

PREAMBUL DE L’IES DE VELA

Just ara fa 40 anys, en la seva presa de possessió l’any 1969 Miquel Company, llavors flamant president de la Federació Catalana de Vela, va reunir als mitjans de comunicació per explicar quins serien els objectius de la Federació Catalana de Vela durant el seu mandat. Llavors un dels projectes federatius va ser El de apoyar a los escolares, para los que se preparan unos cursillos en Blanes para el verano, para el que la Federación contara con embarcaciones de las clases «Carabel», «Dragón», «Vaurien » y «420», para las prácticas de los alumnos”.

la vanguardia 30-05-1969

Uns dies desprès s’iniciava l’activitat “El próximo día 1.° de julio inicia su actividad la Escuela de Vela de la Federación Catalana. Junto a la hermosa población de Blanes se ha instalado un campamento, en el que durante el mes de julio y en régimen de internado se desarrollarán cursos de iniciación al deporte de la vela, siendo la duración de cada cursillo de una semana. El campamento está dirigido por monitores de la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes, y de la Federación Catalana de Vela, formados en colaboración con la Escuela Oficial de Náutica de Barcelona”.

Clausura del curs de vela agost 1969 a Blanes

No es per tant una novetat que la badia de Blanes es donen les millors condicions per a la pràctica de la vela, que la població d’aquesta vila ha donat i aglutinat marinos i grans navegants.
L’Institut de la Vela va començar la seva activitat ara fa tres anys, el més de setembre s’iniciarà el darrer curs de la primera promoció, i a hores d’ara el seu futur no està garantit.
Justament 40 anys desprès d’aquella proposició d’intencions de Miquel Company, esperem la visita del ara també nou president Gerard Esteva, esperem impacients conèixer quin es l’impuls que vol donar a l’INSTITUT DE LA VELA

dimecres, 10 de juny de 2009

MAR DE BLANES, GENT AMABLE

Va ser després de la ressaca olímpica del 92 quan em vaig comprometre amb Blanes. Fugint de la feina, de la hipoteca i la quotidianitat, vaig compartir algunes tardes amb l’Avila a la barra del Bar del club de Vela o assentats a la banyera del Vila de Blanes (llavors era la seva joguina) conversant de grans navegades i viatges impossibles. El Miquel tenia la concessió de la ferreteria del Port i entre d’altres coses es dedicava als “trapicheos”, amb ell va sorgir la possibilitat de comprar el FACUNDO, un Hunter Europa, veler de 6 metres. No era el barco dels meus somnis però era l’oportunitat de navegar a vela en un creuer y disposar d’un punt d’amarrament al bonic Port de Blanes. Jo venia de platja, del club de Lloret, allí havia tingut diferents 470’s i un bot “Tafanera” que utilitzava per a fer passejades amb els meus fills.
El FACUNDO, l'any 1995 acabat de pintar

Tot i que havia tingut contactes amb el club mitjançant el David Puigmartí, llavors ell portava l‘Escola de vela de Blanes quan jo era el responsable de l’Escola del Club de Lloret, qüestió de bon veïnatge, fèiem conjuntament algunes activitats. Amb el temps la generositat del David l’ha portat al mon de les ONG’s.
A lo que anàvem, en aquest afer, el meu primer contacte amb el club va ser amb el Velasco, tot i que de seguida, a traves de l’antic propietari del Facundo, l’Agustí Blanch els tractes els vaig fer amb el gerent del club, el Carlos, que amb els anys puc comptar entre els meus amics.
L’amabilitat de la gent del club, es va posar de manifest de seguida amb facilitats de tot tipus. Amb aquell petit barco vaig començar a fer les regates de cap de setmana, no recordo el rating, però en mig de velers de 9 i 10 metres m’havien de donar més d’una hora de temps pel recorregut habitual, recordo com pacientment el Robert i un jove Pplu, esperaven la meva arribada.
També amable el Virgilio, ens servia el dinar desprès de la regata encara que fossin les 6h de la tarda.
El temps m’ha portat a formar part del Club Vela Blanes, tot i no ser-ne responsable puc dir orgullós que la nostra gent es amable, segurament això ve de lluny, abans de que el club fos club, la primera referència la podríem trobar en un recull de la historia de Blanes que diu; el 1415 el Papa Benet XIII (Papa Lluna) en un dels seus viatges des d’Avinyó (França), on exercia el seu papat, de camí cap a Barcelona, havia de reposar un dia a Blanes, es va instal•lar al Palau dels Senyors de Blanes, conte el relat que va passejar pel racó de Sant Antoni, va passar hores embadalit mirant el mar, hi ha constància dels agraïments pel tracte, pels obsequis rebuts i de l’amabilitat de la gent. Aquella que havia de ser una curta estança es va allargar tres dies.
En diferents escrits, aquí en el meu blog, he deixat constància d’agraïments rebuts mitjançant e_mails cartes etc per l’amabilitat i el tracte rebut per molts dels visitants que em tingut en motiu de la seva participació en les nostres regates internacionals, recordo especialment les de L’Europeu d’Yngling i de l’IGPVB. Sense anar mes lluny el darrer cop que vaig coincidir amb el mític Paul Maes em va comentar que uns amics seus varen estar amarrats a Blanes durant una setmana (no es van donar a conèixer) i em va demanar que transmetés al gerent i a la junta directiva les seves felicitacions per l’amabilitat rebuda per tothom durant la seva estança.