divendres, 26 de novembre de 2010

NAVEGAR EN EL CYPRIS II

La tripulació del Cypris saludant ...Rafa, Oscar, Jaume, Ignasi, Oriol, Boni i Xavier.

Recordo un dia del mes d’agost de 1993, després d’un matí navegant a vela per la badia de Lloret, a la tarda estàvem convocats a un excursió, llavors a l’estiu, l’activitat era frenètica, érem joves i ens bullia la sang. Les trobades eren habituals, ens ajuntàvem una desena d’amics, al matí vela, excursió o regata amb els 470’s i a la tarda bicicleta, anàvem de Lloret a Blanes o a Tossa. Aquest dia, l’excursió tenia un destí, anar a menjar una síndria en un antic veler al port de Blanes.
Allí es on vaig descobrir el Cypris II.
El Cypris II és un cúter de fusta construït a Marsella el 1932, de 15,5 m. d’eslora i 3,25 m. de màniga, un calat de 2,20 m i un desplaçament de 14 tones. Equipat amb un pal de 19 m. d’alçària i 140 m2 de superfície vèlica, major, genova i trinqueta. Aquella tarda, a bord, entre tall i tall de síndria, va sorgir la idea de participar en el XIII Príncep de Girona amb el Cypris. Al Jordi, propietari d’aquell magnífic veler, el projecte l’hi va semblar bé.. Dit i fet, amb aquells mesos vàrem ajuntar una tripulació excepcional i a més amb l’ajut de Supermercats Massó i del restaurant Can Magí de Vidreres vàrem aconseguir estar a la línia de sortida el març de 1994, tots ben uniformats. El projecte no va acabar allí i desprès del Príncep, vàrem fer al llarg d’una temporada el circuit català de creuers en la modalitat de clàssics.



El Cypris II navegant a la badia de Blanes

La navegació en aquell veler estava més a prop del bonic que de les exigències tècniques a que alguns estàvem acostumats, amb tot , ens va deixar a la memòria no poques anècdotes.
Entre quaderna i quaderna cabien exactament (potser estava fet a mida) dues ampolles de vi, el Jordi tenia allí una autentica bodega i quan anàvem cenyint, sovint es sentia la veu “pugeu a coberta una ampolla de sotavent!” és clar que era per disminuir l’escora. Recordo un dia en mig d’una regata que el timoner va donar la veu “virem!”,la tripulació es va revelar: “ara no pot ser”, la qüestió és que estava circulant per coberta una safata de lioneses de nata, està clar que fins que no es va buidar la safata no es va poder completar la maniobra. També recordo una arribada al port Olímpic de Barcelona coincidint la nostra entrada al canal del port amb una passejada del llavors alcalde Barcelona Pasqual Maragall amb tot el seu seguit, l’alcalde es va aturar i va demanar el silenci als seus acompanyants per veure passar per davant seu el majestuós CYPRIS II, en aquell moment els que anàvem a bord ens vàrem sentir en el centre del món.

El Cypris a hores d’ara és d’un altre propietari, el darrer cop que el vaig veure estava amarrat al port d’Arenys, he localitzat la seva pàgina web. http://cyprisii.com/. I sembla que ara està per charters. En un temps on el nostre patrimoni marítim està tan mengüat, animem al seu armador a que visqui per sempre el CYPRIS II.

dimarts, 16 de novembre de 2010

L'OLÉ ANDER ENARBORA LA BANDERA BLAVA

L'Olé Ander navega enarborant la bandera blava

Després d’omplir una sèrie de formularis i aportar no poca documentació, l’Olé Ander, el nostre petit veler familiar enarbora la bandera blava.
L’associació d’Educació Ambiental i del Consumidor, ADEAC-FEE que pertany a la Fundació per l’Educació Ambiental, es qui gestiona el programa de les Banderes Blaves. L'ADEAC-FEE, mitjançant l’ajut de l’amic Carlos Ramos, es qui ens ha concedit aquesta distinció.
Pels que no coneixeu el que això significa, aquí va el compromís personal o decàleg de la bandera blava europea per embarcacions:
1. Faré un ús responsable dels instruments de ràdio i navegació, no arriscant la seguretat de les persones i / o les embarcacions, avisant, si s'escau, d'objectes flotants o altres perills i exercint de forma solidària el deure d'auxili al mar.
2. Procuraré informar i informar sobre la localització i característiques de les àrees sensibles i d'importància científica, així com de les reserves naturals i els ecosistemes protegits, per evitar així que se'ls causin danys accidentalment.
3. Defensaré activament la conservació de la vida al mar. Respectaré els espais protegits, els mamífers marins i altres espècies protegides i no pertorbin les àrees de nidificació d'aus. No utilitzaré arts de pesca prohibides, respectaré els períodes de veda i no capturaré ni consumiré exemplars juvenils o immadurs.
4. No degradaré els fons marins fondejant en zones sensibles o on pugui interferir amb les activitats o equipaments dels pescadors i mariscadors. Respectaré les reglamentacions relatives al busseig i a la pesca submarina.
5. No adquiriré ni utilitzaré objectes fabricats a partir d'espècies protegides (coral, carei, etc.) O procedents de jaciments arqueològics submarins, quan l'origen o legalitat no siguin demostrables.
6. Mantindré el mar, la platja i el port nets:
• No llançant cap material plàstic ni cap altre tipus d'escombraries al mar oa la platja.
• No abocant o deixant escapar líquids nocius o tòxics, o qualsevol
altra substància nociva dins del mar.
• Promouré i utilitzaré la recollida selectiva / reciclatge de residus sòlids al port.
7. Utilitzaré, sempre que sigui possible, productes que no siguin agressius contra el medi ambient (pintures, vernissos, anti-fouling, decapants, detergents, etc.). Dipositaré les restes de pintures, vernissos i olis de l’embarcació en els recipients adequats del port per a residus contaminants, afavorint el seu reciclatge o tractament especial de manera diferenciada a la resta de les deixalles o aigües residuals. Utilitzaré les instal•lacions del port per a l'extracció de l'aigua de sentines i, si s'escau, de WC estancs.
8. Denunciaré davant les autoritats competents qualsevol atemptat a la legislació marina del que tingui coneixement, especialment, els accidents i contaminació per hidrocarburs o altres substàncies químiques d'origen terrestre o l'ús d'arts de pesca il•legals.
9. Contribuiré a una gestió ambientalment responsable del meu port d'amarrada, habitual o ocasional, en relació amb els criteris Bandera Blava, compliment de la legislació litoral i ambiental, estalvi d'aigua i energia, recollida selectiva d'escombraries, informació, educació i formació ambiental del personal tècnic i dels usuaris del port, implantació de sistemes de gestió ambiental, etc.
10. Procuraré que el meu comportament en la vida quotidiana, a la mar, a la llar, al treball i a la comunitat social sigui tan responsable ambientalment com en el mar, i promouré o participaré en iniciatives socials o institucionals, que promoguin la recerca, conservació i/o desenvolupament sostenible del litoral.



diumenge, 31 d’octubre de 2010

L'ESPERIT DE L'ACCIO

Pàgina 46 del diari SPORT del 6 de gener de 2006
El 26 de gener del 2006 es va produir un fet que il·lusionava a la família de la vela infantil catalana, es va constituir l’Associació Catalana de la Classe Internacional Optimist. Això sens dubte va ser fruit d’una línia de treball que va iniciar Miquel Angel Tejero i que va materialitzar Manel Dominguez en les seves respectives accions com a secretaris de classe optimist a casa nostra.
Aquesta línia d’actuació que comentàvem estava basada en el treball en equip, en les decisions col·legiades i de segur va ser fruit d’una generació de pares que inquiets per portar endavant la vela infantil varen dedicar el seu temps particular en col·laborar en millorar les condicions de les regates i regatistes de la classe infantil optimist. De la col·laboració de l’ACCIO amb la FCV en aquells anys, varen néixer els grups 1, 2 i un incipient “green fleed” actualment grup 3. Llavors veníem d’una classe dividida per categories segons el nivell dels regatistes i va caldre comptabilitzar-ho amb una directiva de la llei de l’esport que obligava a que les categories fossin per edat i no per nivell competitiu. Les concentracions zonals, les concentracions internacionals (Catalunya Alemanya a Coma-ruga), els clínics, les estades de promoció a Deltebre, varen marcar aquella època.
A la vista de tots està el resultat, penso que l’excel·lent nivell de la classe optimist i de les classes juvenils que tenim a Catalunya, no responen a la casualitat.
Aquesta manera de treballar en conjunció amb uns excel·lents entrenadors, amb una bona coordinació tècnica per part dels professionals de la Federació Catalana de Vela i també amb tot el suport de la FCV, són el ingredients que ens han portat a aquesta generació de regatistes, ja anomenada generació BISC.
Cal recuperar l’esperit de l’ACCIO?, els pares dels optimistes tenen la paraula.
El proper dijous 2 de desembre, estàn convocades les eleccions a Secretari de classe. Marcelo Cairo (Cambrils) i Cristina Sostre (Vilassar) en són els candidats, desconec els seus programes i no cal dir que no és a mí a qui han de convèncer, cal que tinguin un criteri al respecte i que l‘expliquin als votants . Què faran amb l’ACCIO?

dimarts, 12 d’octubre de 2010

CLUB VELA BLA...MES, VA A MÉS, ...A MOLT MÉS..


El dia 10 del mes 10 de l’any 10, el Club Vela Blanes, a la badia de Roses i sota l’organització del flamant Club Nàutic Empuriabrava, es va tornar a proclamar campió de Catalunya per equips, de la classe Europe.
I ja van cinc de consecutius.
Va ser el 2004 en el Club Nàutic Cambrils, quan en Borja Garcia, l’Adrià Codinachs i en Marc Subirà, en una final molt apretada contra el Club Nàutic el Masnou es van fer amb el primer dels campionats. L’any següent i sota l’organització del Club Nàutic Estartit, l’equip del C.V. Blanes amb l’Adrià Codinachs, en David Gayango, l’Aleix Subirà i en Marc Subirà es van proclamar campions de Catalunya 2005, per segon cop consecutiu i ho van fer en la final també davant del Club Nàutic el Masnou. L’any 2006 el campionat no es va organitzar. L’any 2007 el club organitzador va ser el Club Nàutic Port D’Aro i el guanyador, l’equip de Club Vela Blanes-1 (David Gayango, Aleix Subirà i Marc Subirà) davant de l’equip Club Vela Blanes-2 (Albert Codinachs, Jaume Todó i Sergi Rodiera). L’any 2009 tampoc es va organitzar i ha estat el 2010 quan Blanes s’ha fet amb la cinquena, en aquesta ocasió, l’equip ha estat el format per l’Albert Codinachs, en David Gayango i l’Aleix Subirà , que per una nova norma de l’organització, no es va poder enfrontar en la final a l’equip Blanes-2 del Marc Subirà, l’Adrià Codinachs i en Jaume Todo, segon a la classificació, i ho va haver de fer contra el tercer, com era d’esperar, un altre cop el Club Nàutic El Masnou, relegat aquests darrers anys a ser l’etern sub-campió.

divendres, 24 de setembre de 2010

INSCRIPCIONS EN REGATES DEL CIRCUIT CATALÀ DE VELA LLEUGERA


Són de tothom conegudes les raons que esgrimeixen els defensors de la gratuïtat en les inscripcions a les regates del circuit català; que les categories infantils i juvenils són de promoció; que els regatistes ja es fan càrrec de la quota de flota, desplaçaments, despeses de material i que difícilment poden suportar més despeses; que en situacions similars en d’altres esports no es paga; que des de les federacions i dels clubs cal fer accions per afavorir la pràctica de l’esport, etc.

El circuit català de regates és el termòmetre de la salut de les classes, és on es troben els companys d’una mateixa classe, aproximadament un cap de setmana al mes per a mesurar els progressos al llarg de la temporada, això sota el meu punt de vista. Pels tècnics segurament un conjunt de regates amb la finalitat de confeccionar un ranking i finalment per alguns dels nostres joves són les trobades amb el companys, col·legues i amics, qüestió que ocupa el primer lloc en la seva escala de valors.

Al meu entendre, hi ha molts clubs que s’han abocat a la pràctica activa de la vela, amb la formació de diferents flotes i a la vegada organitzant esdeveniments esportius, això comporta invertir una quantitat important de diners en aquesta activitat, el retorn de vegades es difícil de justificar. Els que defensem això, sovint ens veiem recompensats en veure que els nens i joves d’aquest entorn dediquen el seu temps i esforços a una activitat sana, saludable i respectuosa amb el medi, més que amb el propis resultats esportius aconseguits. També sabem que aquesta pràctica i compromís és part fonamental en la seva formació, entenem doncs que invertim també en la seva educació.

És fàcil doncs d’entendre que si el circuit de regates es realitza entre clubs que estan dins d’aquests paràmetres, no hi hagi el més mínim interès en cobrar inscripcions sinó al contrari. És com la cançó del Jaume Sisa “Oh benvinguts passeu passeu.....” , l’interès del Club és quedar bé i oferir el millor de tu mateix als teus convidats, donat que avui és a tu a qui toca “pagar la ronda”.
Així és com s’ha funcionat fins ara i dins d’aquesta teranyina, són els mateixos clubs que envien les seves flotes als clubs veïns, els que un cop per temporada es converteixen en amfitrions d’aquestes regates del circuit català. Un alt nivell tècnic i un bon ambient en les regates d’aquests darrers anys han estat un dels factors fonamentals per forjar la generació de regatistes catalans possiblement amb més projecció de la història.

Què ha canviat perquè apareixi la necessitat de cobrar? Potser el fet que algunes flotes, encara que a l’empara d’un Club estan afectes a societats o empreses que les gestionen i que han convertit aquesta activitat en un negoci, quan intervenint en l’organització de regates necessitin augmentar els ingressos.
No sé si aquest model és el del futur i els clubs tradicionals estem destinats a desaparèixer, però jo sóc dels que lluitarà perquè continuïn existint. Amb l’esperit de sempre, recordeu allò del voluntariat i l’esperit associatiu català.... oferir l’experiència i coneixements altruistament al benefici comú.... Això no vol dir que no siguem professionals, que ningú s’equivoqui els professionals són els que ho gestionen però amb un sou.
Tornant a les regates del circuit, penso que les accions dels clubs, del secretari i de la FCV han d’anar en el sentit de garantir un bon nivell d’organització i també d’afavorir-ne la participació. No tinc clar que el fet de cobrar una inscripció garanteixi el bon nivell, però si augmenta els ingressos de l’organitzador i estar clar que no afavoreix en res la participació.

Sempre he sentit a dir que les institucions cal que regulin els conflictes i/o els greuges. No veig ni una cosa ni una altre, per tant no veig quin interès hi pot haver darrera d’imposar una quota en les inscripcions d’aquestes regates.

dimarts, 7 de setembre de 2010

PROTAGONISTES D’UN ESPOT

Càmera instal·lada sobre rails a la bocana del port
L’Agencia Catalana de Turisme, està realitzant la gravació d’un espot publicitari per a promocionar els destins de turisme esportiu a Catalunya. De moment tan sols són 10 les localitzacions que gaudeixen d’aquesta certificació: Empuriabrava, La Seu d’Urgell, Banyoles, Sort, Lloret de Mar, Val D’Aran, Santa Susanna, Calella, Castelldefels i Blanes. A cada localització li correspon una o més especialitats esportives depenent de les instal·lacions existents.
Qui ho hagués dit fa uns anys, la vela lleugera ha estat l'escollida com a icona per a promocionar el turisme esportiu a Blanes.
Blanes ha certificat aquesta primavera passada la Q de qualitat com a destí de turisme Esportiu en: esports col·lectius (el camp de futbol) i la vela lleugera, el club Vela Blanes.
És per això que una productora es va desplaçar el passat dimarts 2 de setembre fins a casa nostra per gravar-ne les imatges, un camió amb un equip de vuit persones, una càmera instal·lada sobre rails i una petita càmera autònoma submergible que van muntar en una de les nostres embarcacions, van ser els estris utilitzats.
Càmera autònoma submergible instal·lada en un europe (ESP-858)
Així vuit europes van estar a la disposició d’aquells tècnics, tota la tarda d’aquell dimarts. Aneu cap aquí, aneu cap allà, vireu aquí, tornem-hi... Tot això amb la llum d’una tarda de setembre i Sa Palomera de fons, la cosa promet.
El resultat està per veure, a la vista de l’escenari i del material usat hauria de ser espectacular. Ja ho veurem, o potser no.
Està clar que els destinataris d’aquest espot no som nosaltres sinó els possibles visitants i per tant aquest vídeo es podrà veure a fires internacionals i a promocions turístiques en d’altres països. Aquest cop els efectes de la globalització estaran a favor nostre, segur que per Internet les podrem pescar.

divendres, 13 d’agost de 2010

HEM FET EL CIM!

L'Albert i el Juanmi amb la medalla i la copa de Campió d'Europa Juvenil

Després de fer un llarg camí, pràcticament sense descans, amb el pas ferm, sense dreceres. Dimarts 10 d´agost de 2010, a la localitat danesa d’Aarhus i en concret a la base nàutica d’Ëga Marine, vàrem tocar el cel. L’Albert Codinachs es va proclamar Campió d’Europa juvenil de la classe Europa.
Enrere han quedat les gestes dels primers europeistes blanencs quan Paco Coll va guanyar el segon campionat de Catalunya l’any 1969, fet que va igualar Josep Mª Bosch els anys 1970 i 1971, van haver de passar uns anys fins que una jove Neus Garriga, l’any 1997 es va proclamar campiona d’Espanya juvenil i en l’Europeu Júnior de Noruega va assolir una meritòria tercera plaça.
Sota la presidència del Club de l’Amadeu Nualard i amb l’arribada del Juanmi, una nova generació de regatistes s’iniciaven en la classe Europe i és aquí on comença la veritable època daurada. Blanes assoleix el campionat de Catalunya per equips els anys 2004, 2005, 2007 i 2008, (l’any 2006 i 2009 no es va celebrar). L’any 2008 es va aconseguir un campió d’Espanya i de Catalunya juvenil (Albert) i un Campió de Catalunya absolut (Marc Subirà). L’any 2009 un campió de Catalunya juvenil (Jaume) i l’any 2010 un campió de Catalunya absolut (Albert) i ara, aquest Campió d’Europa juvenil (Albert).
Semblava difícil de superar la fita de l’Europeu juvenil de l’any passat a Dènia, quan la Júlia Subirà quedava 5a i l’Albert Codinachs 6è, però aquest fet ha quedat en anècdota amb la gesta d’enguany de l’Albert
No ens podem deixar la resta, seria molt llarg d’anomenar tots els podis i trofeus assolits pels altres regatistes de la nostra flota d’Europes, que amb un excel·lent nivell, han estat i estan a les mans del Juanmi. Borja Garcia, Tomàs Llorenç, Marc Subirà, Marc Collado, Adrià Onsés, Albert Burcet, Adrià Codinachs, David Gayango, Aleix Subirà, Jaume Todo, Albert Codinachs, Júlia Subirà, Sergi Rodiera, Axel Muñoz, Laia Tobella, Miquel Hueto, Aleix Gimeno, Sis-ú Corominas, Júlia Vilas i Paula Soler..
Són moments d’alegria i de celebració, no pas de retreure res a ningú, però ara amb el plaer de la victòria no es fa amarg el recordar moments i persones que han fet planar l’ombra del dubte sobre la nostra gestió. Això ens dona ara la raó i ens encoratge a seguir en la nostra línia.Com deia en el darrer escrit “som un equip” i estem orgullosos de ser-ho, sens dubte tenim membres d’una qualitat excepcional però aquesta qualitat ni ens ha donat ni ens donarà l’èxit. El treball, l’esforç, l’honestedat, el compromís, el joc net, l’amistat, el respecte i per què no?, l’ambició, són i seguiran sent el nostre full de ruta.

dijous, 22 de juliol de 2010

A BLANES, SOM UN EQUIP!!

Creuant el Bàltic a bordo del Nils Holgersson
A la tardor de l’any passat ens varem començar a plantejar com organitzar el desplaçament dels nostres regatistes a Suècia i a Dinamarca amb motiu de la seva participació al campionat del Món i a l’Europeu Juvenil respectivament. Tot plegat sota la supervisió del Juanmi.
El repte era aconseguir fer un desplaçament el més còmode possible per a tot el grup i alhora procurar que la seva estada fos agradable, així mateix, es podrien dedicar amb cos i ànima a la participació del campionat evitant l’esgotament d’un viatge de 2.700 Km. i no haber de patir les mancances en la seva estada, tan pel que fa a l'alimentació com a les seves necessitats.

La unió fa la força.
La primera idea era aconseguir que tot l’equip es pogués desplaçar en avió i que el transport de la furgoneta i del remolc el fessin terceres persones. Jo ràpidament em vaig oferir de voluntari i al mateix temps el Carlos es va sumar a l’expedició. Sumar? Ho he dit malament, es va cuidar absolutament de tot, ben calculat i programat, el viatge d’anada va ser un èxit absolut. Diumenge 18 de juliol a les 14h, a l’aeroport d’Asvasta, vàrem donar les claus de la furgoneta al Juanmi com a senyal de relleu, el material al seu lloc, el remolc al club nàutic i a nosaltres tan sols ens restava tornar en el primer avió de tornada a Girona. Ells es quedaven instal·lats a una granja a 3 Km del club nàutic. El Carlos i jo, encara havíem de tornar a Blanes des de l’aeroport de Girona, i per acabar-ho de fer rodó, va ser el “Presi” el qui ens va venir a buscar.

El poble d’Arkösund és un establiment de quatre cases on estiuegen alguns suecs, en el poble no hi ha pràcticament res i la localitat més propera amb cara i ulls és Norkopic que està a 50 Km. Calia doncs també preveure l’avituallament d’una estada d’uns 20 dies per a 9 persones. Mans a la feina amb la llista de la compra van ser el Josep Lluís i la Maria, qui sense preguntar, em van ajudar caixes amunt i caixes avall a muntar el rebost.
Omplo el pit respirant a fons, penso que hem fet la nostra feina, que els nostres regatistes ara poden fer la seva. I que despreocupats d’altres coses, passi el que passi, poden navegar i sentir-se orgullosos igual que jo de que a Blanes, SOM UN EQUIP !!

diumenge, 27 de juny de 2010

HE SORTIT A NAVEGAR AMB L'ÀLEX

Navegant amb l'Àlex 8 d'agost de 2006
L’Àlex és un bon amic, sempre he pensat que tot i la nostra amistat, compartim poques estones, segurament això fa que les trobades siguin més intenses. Al contrari que jo, ell és un tipus tranquil, metòdic, l’hi agrada controlar la situació i els imprevistos el descentren notòriament. Sap assaborir els bons moments de la mateixa manera que si es tractés d’un bon vi o d’un bon cava.
De sempre el seu barco ha estat el Vaurient, que jo recordi n’ha tingut tres, tots de fusta, envernissats fins el darrer detall. El Vaurient té una navegar com el seu propietari, tranquil i relativament còmode, home i embarcació fan una comunió quasi perfecte. Al balandre igual que a l’Àlex les ones inesperades el descentren i fan que despistat, quasi s’aturi, després tornar-lo a posar a la feina costa una barbaritat, insistim i altre cop les veles porten, naveguem.
Pocs, curts però intensos moments navegant amb l’Àlex i el seu Vaurient.

dilluns, 31 de maig de 2010

LES OBRES D'AMPLIACIÓ DEL PORT DE BLANES A BON RITME

Vista del Port desde Sant Joan

Les obres es van iniciar el dia de Sant Josep Oriol (23 de març), contemplen la construcció d’un nou dic d’abric exterior i el perllongament del contradic, tenen un pressupost de 22,7 milions d’Euros.

L’inici de l’obra es va veure endarrerit per les preceptives prospeccions arqueològiques, sembla que les restes d’un naufragi han fet que aquesta feina dures més del previst. Seria bo que aportessin informació per iniciar un dels treballs de recerca històrica marítima de Blanes del Premi “Es Niell”.

Les obres avancen a molt bon ritme, tant que a hores d’ara es pot dir que s’han recuperat els dos mesos en que es va retardar el seu inici. La bona planificació realitzada per Ports de la Generalitat conjuntament amb la policia municipal de Blanes així com la professionalitat dels tècnics de la UTE adjudicatària (Sacyr-TAU), fan que amb les mínimes molèsties cada dia descarreguin 300 banyeres d’àrids, pedres i roques de grans dimensions a l’extrem del nou dic de recer. S’està triplicant el número de viatges que diàriament apuntaven les previsions més optimistes.
Entre tant per mar, a ritme d’un per setmana, es remolquen els grans calaixos de formigó que es fabriquen a Sagunt i que desprès de 225 milles a una velocitat que no sobrepassa en cap cas els 2 nusos de velocitat, resten fondejats davant de la bocana. De fet la setmana vinent ja es començaran a col·locar al seu lloc, formant el que serà el nou dic de recer.Les obres quedaran aturades el 15 de juny i es reprendran el 15 de setembre, al menys pel que fa a l’afectació des de terra.

dimecres, 21 d’abril de 2010

PER SANT JORDI, LA VELA I EL CLUB DE VELA A BLANES

L'Oriol i el Pplu presenten el seu llibre per aquest Sant Jordi
Un any i mig de treball entusiasta, ha donat com a fruit el document.
Avui ja podeu gaudir de LA VELA I EL CLUB DE VELA A BLANES, Aplec de retalls de premsa i fotografies 1919-2009. (Oriol Subirà i Josep Ll. Yubero)

L’esport de la Vela a Blanes, ha reflectit el pols d’aquest esport a Catalunya i també a Espanya. En primer lloc perquè Blanes va ser un pol d’atracció a començaments del segle passat per les classes benestants de Barcelona, aquests desplaçaven les seves embarcacions des del Real Club Nàutic i del Real Club Marítim d’aquesta ciutat, des de llavors i en segon lloc perquè al llarg dels anys la nostra badia ha atret l’organització de multitud d’esdeveniments, quedant paleses les excel·lents condicions per la pràctica de la Vela de què disposem. Podem dir que la Vela a Blanes ha estat present en la premsa escrita des dels seus inicis.
Aquests 218 fulls que us presentem, són una transcripció dels retalls de premsa i reflecteixen el prisma periodístic de cada època, a més hi hem inserit fotografies del fons del propi Club i d’aportacions d’antics regatistes.
Tanmateix hem afegit alguns comentaris per facilitar la comprensió de la nostra modesta història. En aquest sentit han estat fonamentals els redactats pel Josep Lluís que a més d’historiador és un gran coneixedor del nostre passat, com sabreu va escriure el llibre 65 anys del Club Vela Blanes, presentat el desembre de 2008.
Aquest document no té més pretensió que l’exposada fins aquí, penso que la seva lectura pot servir per aprofundir en el coneixement de les arrels del Club Vela Blanes i també per entendre l’evolució de l’esport de la vela en el nostre entorn. He dedicat moltes hores en aquest projecte i més que un esforç m’han representat un immens plaer, si més no, penso que avui conec una mica més la nostra identitat.
Poder algun dia veurem editar aquest llibre, però entretant i d’una manera digital ja en podeu gaudir.
Podeu descarregar-lo al lateral de la pàgina



dilluns, 12 d’abril de 2010

WOODY A VENÈCIA

L'Oriol, l'Allan i Soon-Yi passejant per Venècia
Aquesta darrers dies de març, en la meva estada a Venècia, vaig coincidir amb Allan Stewart Königsberg (1935), més conegut com a Woody Allen acompanyat de la seva actual parella, Soon-Yi Previn.
Venècia es una ciutat prou coneguda pel novaiorquès, doncs la va utilitzar com a refugi desprès del gran escàndol matrimonial en el que es va veure implicat el 1992, quan es va separar de Mia Farrow, enamorat de la filla adoptiva d’aquesta, 35 anys mes jove i que encara avui es la seva parella inseparable.
Així com a “Vicky Cristina Barcelona”, l’argument va servir d'excusa perfecta per ensenyar la ciutat a dos nouvingudes des dels ulls del seu director, en aquest cas, i donat que Woody no estaria disposat a fer d’amfitrió per ensenyar-me Venècia, per uns instants, passejant al seu costat, vaig intentar percebre algun dels seus peculiars punts de vista.

dijous, 1 d’abril de 2010

CVT, FACTORIA DE REGATES

Cau el dia al Llac de Garda
Aquesta Setmana Santa he tingut l’oportunitat d’acompanyar l’equip de regates del Club Vela Blanes en la seva participació al llac de Garda a la TORBOLE EUROPE MEETING. L’esdeveniment ha celebrat enguany la 12a edició, amb 163 participants d’11 països, França, Suècia, Txecoslovàquia, Dinamarca, Noruega, Alemanya, Finlàndia, Polònia, Àustria, Espanya i per suposat Itàlia.
Què explicar del llac de Garda que ningú sàpiga, un marc incomparable, un paisatge encisador, una ubicació estratègica (està pràcticament al centre de l’Europa continental), uns vents nobles que s’activen com un rellotge suïs i uns professionals de la vela de l’alçaria d’un dels cedres centenaris que configuren els límits del llac.
L’activitat en el Club organitzador és trepidant, s’atura durant els mesos d’hivern i durant la resta de l’any arriba a gestionar un total de divuit regates de primer nivell, concentrades en períodes de vacances.
En el Circolo Vela Torbole la professionalització de les regates arriba al punt d’encadenar un esdeveniment amb l‘altre exprimint el calendari d’una manera extraordinària, entretant es celebrava l’acte de lliurament de premis de la regata internacional de la classe Europe (160 participants), a l’aigua s’estava realitzant la primera prova del Campionat d’Europa de la classe Zoom 8 amb 91 embarcacions.
Per després dels Zooms, s’estava preparant la més grossa, feia dies que es veien entrenant “optimist” per tots els racons del llac, tant a Torbole com a la localitat veïna de Riva. De l’1 al 4 d’abril a Garda es celebra “La regata d’optimist més gran del món” enguany amb una participació de 941 regatistes.
Quí ha dit que no es pot viure de la Vela? En aquest bonic racó del nord d’Itàlia, tot gira en torn a aquest esport. No només els clubs i els practicants, absolutament tot té aquesta flaire, les botigues, els restaurants, els hotels i la gent dels carrers.

dimecres, 24 de febrer de 2010

ELS SIS METRES A BLANES

Les embarcacions classe 6 metres “Rasiola”, “Mercedes”, “Caspita”, “Aga” i “Perla” a Blanes-1921
Va ser remenant en una caixa de fotos antigues del Club, quan entremig, em va sortir el que semblava una peça única. Una foto on es podien apreciar 5 embarcacions de la classe 6 metres navegant a la badia de Blanes, al fons s’hi podia apreciar el bosc de pins característic de S’abanell.
Sens dubte la fotografia estava presa abans de la fundació del club el 1943. Desprès d’un temps d’investigació puc suposar que es tracta d’una fotografia del 1921.
En aquella època era habitual que en els mesos estivals s’organitzessin regates des de Barcelona tenint a Blanes com a destí. La colònia d’estiuejants de Barcelona, membres del Real Club Nàutic i del Real Club Marítim n’eren els organitzadors. En la seva estada a la vila de la Selva, aquestes embarcacions feien regates. Es curiós que les organitzaven habitualment amb patrones del sexe femení - Yates:"Mercedes", patroneado por la señorita Pons. "Cáspita", patroneado por la señorita Valenti. "Aga", patroneado por la señorita Dotras. "Rasiola", patroneado por la señorita Ibern. "Giraldilla", patroneado por la señorita Monteys. "Guinea", patroneado por la señorita Arana. "Perla", patroneado por la señorita Codina- La Vanguardia 26-10-1921 (pàg.017)
Pel que fa a la classe 6 metres, en concret la classificació d’una prova celebrada un diumenge de finals d’agost a la badia de Blanes - La regata celebrada el domingo constituyó una gran victoria para el "Rasiola", de Bertrand y Serra, patroneado por Mülieri, que ganó la regata y las copas de Honor y la reservada para los yates de seis metros. En segundo lugar se clasificó el "Mercedes", en tercero "Cáspita". En cuarto "Aga" y en quinto "Perla". (La Vanguardia 24-08-1921 (Pàg.05)
Tot fa suposar doncs que “Rasiola”, “Mercedes”, “Caspita”, “Aga” i “Perla” son doncs les embarcacions protagonistes de la foto.
La classe 6 metres va esdevenir popular a partir de ésser olímpica en les edicions de 1908 i 1912, es la germana petita de la classe 12 metres precursora dels Copa Amèrica.

dimarts, 26 de gener de 2010

ARA MÉS QUE MAI, LA VELA A BARCELONA

Va ser a l’octubre de 1986 quan a Lausanne, Juan Antoni Samaranch va donar a conèixer la ciutat que organitzaria els jocs olímpics d’estiu de 1992 amb aquella cantarella, envoltada de misteri i que ha traspassat fronteres “a la ville de ..........BARCELONA”.
En mig de la celebració ningú atinava que la candidatura que Barcelona havia presentat al COI, proposava dos alternatives en quant a la seu per les proves de Vela, la pròpia a Barcelona i Palma. Hi ha rumors de que el mateix alcalde Maragall a Lausanne donava com a fet que la vela es celebraria a la badia de Palma.
No havia passat una setmana des del nomenament, i el llavors president de la Federació Catalana de Vela Joan Maria Roig va organitzar una roda de premsa acompanyat dels olímpics; Miquel Noguer, Toño Gorostegui, Josep Mª Vander Ploeg, Josele i Noluco Doreste. En aquest acta va quedar de manifest el lideratge de la FCV en aquesta reivindicació i va significar l’inici de l’ofensiva perquè la Vela es quedes a BCN.
“Recordo un sopar celebrat el juny del 2007 de membres de la llavors junta directiva de la FCV amb expresidents de la Catalana, en el que hi eren presents Juan Maria Roig i l’expresident de la Federació Espanyola Miquel Company. Roig l’hi retreia a Company que havia permès que Palma es dones com a fet per organitzar les proves de vela a Barcelona-92, a Company l’hi sabia molt de greu que tingués aquesta percepció i comentava en petit comitè que a ell l’hi havien vengut que això era una decisió presa des de les mes altes instàncies....el Rey?”.
La batalla s’havia iniciat, repliques a la roda de premsa del President de la Federació Catalana, amb manifestacions de Jaime Enseñat president de la Balear.
La Federació catalana s’organitzava i començava una campanya de recollida de signatures i l’edició de 250.000 enganxines amb el lema “Ara més que mai, la vela a Barcelona”.
enganxina reivindicativa de l'any 1986
El dissabte 31 de gener 1987, el president de la IYRU (actual ISAF) Peter Tallberg, va visitar Barcelona, deixant entreveure que la opció del Port Olímpic i la convivència dels regatistes amb els altres atletes a la Vila Olímpica esdevindria fonamental en decantar la balança cap a casa nostra. El mateix dia el Rei inaugurava la XXVena edició del Saló Nàutic. El mon de la vela estava immers en un gran bullici.
La vela catalana era un clam tots els esportistes i clubs estaven units en una mateixa veu “Ara més que mai, la vela a Barcelona”.
El mes d’Abril l’Ajuntament de Roses es va oferir com a sub-seu i lluny de resoldre la polèmica el que va fer és revifar les flames.
A la tardor del mateix any es fa saber que el president de la Comissió de seguiment del COI Gummar Ericsson i el president de la IYRU Peter Tallberg visiten Cambrils malgrat això sembla que la vialitat econòmica del llavors futur Port Olímpic era el darrer escull a solventar.
No va ser fins a mitjans de desembre que definitivament es va conèixer que Barcelona acolliria la vela olímpica. Finalment s’havia imposat el sentit comú.
Han passat ja 28 anys des de la celebració dels jocs, l’excel•lència del camp de regates de Barcelona és mes que indiscutible. El fet de que el port olímpic s’hagi convertit en un espai lúdic ha impossibilitat que es disposin d’espais a terra adequats per una Setmana olímpica a l’alçada del que ens mereixem. Ara no hi ha excuses, les instal•lacions al Fòrum han estat dissenyades per resoldre-ho, l’obra ha d’estar enllestida per enguany, ho tenim tot i no podem fallar, la propera edició de la Setmana Olímpica de Barcelona ha de ser un èxit. Hem de recuperar el vell esperit “Ara mes que mai, la Vela a Barcelona”.

dimarts, 12 de gener de 2010

A BLANES TAMPOC SOM PROFETES

Embarcacions cap al camp de regates (foto Nando Bejar)
A Blanes, hem tingut convidats. Com és habitual aquests darrers anys, la primera setmana de gener hem cedit casa nostra (les instal•lacions del CV Blanes) a navegants, amics d’arreu vinguts de fora.

En aquesta ocasió la quantitat i nivell dels regatistes ha estat molt nombrosa, fins a 160, vinguts de Suècia, Gran Bretanya, Dinamarca, Alemanya, Àustria, Polònia, Itàlia, Portugal, França i lògicament d'Espanya. D'Alacant, València, de les Illes Balears i Catalans.

Com sempre l'amabilitat i generositat de la Nostra gent ha estat la nota dominant. Des d'un Abel que amb un Bar ple de gent a vessar, servia cafès, copes i entrepans a tothom, sense perdre ni la serenitat ni les comptes. Un Pplu que va arribar a suplir als familiars d'una nena austríaca, en un viatge en l'ambulància i primers moments a Urgències a l'Hospital en un incident que afortunadament va resultar sense més transcendència.
Un Juanmi omnipresent i voluntarios que no va deixar res sense resoldre, des de la mes petita i insignificant ajuda a un regatista fins a estar al cap davant per prendre les decisions més compromeses.
Tot i això els que han estat el major actiu, sens dubta han estat els pares dels nostres regatistes, durant aquests dies s'han instal•lat al club i des de les 8h. del matí fins a darrera hora del vespre han donat el millor de si mateixos perquè tot sortís bé, els entrepans del bar, la preparació del menjador, el repartiment dels plats, fruita i begudes, inscripcions, banderes, arribades, neteja. Etc.

Una bona regata és aquella en que hi participen bons regatistes, els bons regatistes a més de participar forçosament en campionats oficials i regates classificatories o fan en les regates que ells mateixos decideixen. Nosaltres tenim la voluntat de ser atractiu dels bons regatistes.

L'IGPVB fins ara ha estat Campionat d'Espanya en la 1a edició i Copa d'Espanya i classificatoria en la 2a i 3a. La nostra regata es va presentar com a candidata per a ser classificatoria en la propera edició. En l'assemblea de la classe Europe celebrada el passat 4 de gener, es van realitzar les votacions. Tot i esperar que la totalitat de la flota catalana recolzes la nostra proposta, això no va ser així, Alacant ens va guanyar per 12 vots. Cal esmentar que el club de Llevant a més de comptar amb el suport dels clubs de la seva territorial va tenir els vots de quinze catalans, un regatista del Masnou, vuit de Port d'Aro i sis de Llançà.
Ningú es profeta a la seva terra i la propera edició del Grand Prix no serà Copa, ni Campionat, ni classificatoria. Malgrat això l'esforç personal de cadascun dels que hem format part de l'organització d'aquest esdeveniment de segur que es veurà recompensada amb una bona inscripció l'any vinent. La masiva participació de tripulacions estrangeres en aquestes edicions, que han decidit participar sense altre atractiu que la pròpia regata, ens animen a pensar que estem fent bé les coses.
Com sabeu la satisfacció dels nostres convidats es directament proporcional al compliment de les expectatives que hi tenien dipositades. Pel que fa a les coses que podíem controlar hem assolit molt bona nota.