dimarts, 26 de gener de 2010

ARA MÉS QUE MAI, LA VELA A BARCELONA

Va ser a l’octubre de 1986 quan a Lausanne, Juan Antoni Samaranch va donar a conèixer la ciutat que organitzaria els jocs olímpics d’estiu de 1992 amb aquella cantarella, envoltada de misteri i que ha traspassat fronteres “a la ville de ..........BARCELONA”.
En mig de la celebració ningú atinava que la candidatura que Barcelona havia presentat al COI, proposava dos alternatives en quant a la seu per les proves de Vela, la pròpia a Barcelona i Palma. Hi ha rumors de que el mateix alcalde Maragall a Lausanne donava com a fet que la vela es celebraria a la badia de Palma.
No havia passat una setmana des del nomenament, i el llavors president de la Federació Catalana de Vela Joan Maria Roig va organitzar una roda de premsa acompanyat dels olímpics; Miquel Noguer, Toño Gorostegui, Josep Mª Vander Ploeg, Josele i Noluco Doreste. En aquest acta va quedar de manifest el lideratge de la FCV en aquesta reivindicació i va significar l’inici de l’ofensiva perquè la Vela es quedes a BCN.
“Recordo un sopar celebrat el juny del 2007 de membres de la llavors junta directiva de la FCV amb expresidents de la Catalana, en el que hi eren presents Juan Maria Roig i l’expresident de la Federació Espanyola Miquel Company. Roig l’hi retreia a Company que havia permès que Palma es dones com a fet per organitzar les proves de vela a Barcelona-92, a Company l’hi sabia molt de greu que tingués aquesta percepció i comentava en petit comitè que a ell l’hi havien vengut que això era una decisió presa des de les mes altes instàncies....el Rey?”.
La batalla s’havia iniciat, repliques a la roda de premsa del President de la Federació Catalana, amb manifestacions de Jaime Enseñat president de la Balear.
La Federació catalana s’organitzava i començava una campanya de recollida de signatures i l’edició de 250.000 enganxines amb el lema “Ara més que mai, la vela a Barcelona”.
enganxina reivindicativa de l'any 1986
El dissabte 31 de gener 1987, el president de la IYRU (actual ISAF) Peter Tallberg, va visitar Barcelona, deixant entreveure que la opció del Port Olímpic i la convivència dels regatistes amb els altres atletes a la Vila Olímpica esdevindria fonamental en decantar la balança cap a casa nostra. El mateix dia el Rei inaugurava la XXVena edició del Saló Nàutic. El mon de la vela estava immers en un gran bullici.
La vela catalana era un clam tots els esportistes i clubs estaven units en una mateixa veu “Ara més que mai, la vela a Barcelona”.
El mes d’Abril l’Ajuntament de Roses es va oferir com a sub-seu i lluny de resoldre la polèmica el que va fer és revifar les flames.
A la tardor del mateix any es fa saber que el president de la Comissió de seguiment del COI Gummar Ericsson i el president de la IYRU Peter Tallberg visiten Cambrils malgrat això sembla que la vialitat econòmica del llavors futur Port Olímpic era el darrer escull a solventar.
No va ser fins a mitjans de desembre que definitivament es va conèixer que Barcelona acolliria la vela olímpica. Finalment s’havia imposat el sentit comú.
Han passat ja 28 anys des de la celebració dels jocs, l’excel•lència del camp de regates de Barcelona és mes que indiscutible. El fet de que el port olímpic s’hagi convertit en un espai lúdic ha impossibilitat que es disposin d’espais a terra adequats per una Setmana olímpica a l’alçada del que ens mereixem. Ara no hi ha excuses, les instal•lacions al Fòrum han estat dissenyades per resoldre-ho, l’obra ha d’estar enllestida per enguany, ho tenim tot i no podem fallar, la propera edició de la Setmana Olímpica de Barcelona ha de ser un èxit. Hem de recuperar el vell esperit “Ara mes que mai, la Vela a Barcelona”.

dimarts, 12 de gener de 2010

A BLANES TAMPOC SOM PROFETES

Embarcacions cap al camp de regates (foto Nando Bejar)
A Blanes, hem tingut convidats. Com és habitual aquests darrers anys, la primera setmana de gener hem cedit casa nostra (les instal•lacions del CV Blanes) a navegants, amics d’arreu vinguts de fora.

En aquesta ocasió la quantitat i nivell dels regatistes ha estat molt nombrosa, fins a 160, vinguts de Suècia, Gran Bretanya, Dinamarca, Alemanya, Àustria, Polònia, Itàlia, Portugal, França i lògicament d'Espanya. D'Alacant, València, de les Illes Balears i Catalans.

Com sempre l'amabilitat i generositat de la Nostra gent ha estat la nota dominant. Des d'un Abel que amb un Bar ple de gent a vessar, servia cafès, copes i entrepans a tothom, sense perdre ni la serenitat ni les comptes. Un Pplu que va arribar a suplir als familiars d'una nena austríaca, en un viatge en l'ambulància i primers moments a Urgències a l'Hospital en un incident que afortunadament va resultar sense més transcendència.
Un Juanmi omnipresent i voluntarios que no va deixar res sense resoldre, des de la mes petita i insignificant ajuda a un regatista fins a estar al cap davant per prendre les decisions més compromeses.
Tot i això els que han estat el major actiu, sens dubta han estat els pares dels nostres regatistes, durant aquests dies s'han instal•lat al club i des de les 8h. del matí fins a darrera hora del vespre han donat el millor de si mateixos perquè tot sortís bé, els entrepans del bar, la preparació del menjador, el repartiment dels plats, fruita i begudes, inscripcions, banderes, arribades, neteja. Etc.

Una bona regata és aquella en que hi participen bons regatistes, els bons regatistes a més de participar forçosament en campionats oficials i regates classificatories o fan en les regates que ells mateixos decideixen. Nosaltres tenim la voluntat de ser atractiu dels bons regatistes.

L'IGPVB fins ara ha estat Campionat d'Espanya en la 1a edició i Copa d'Espanya i classificatoria en la 2a i 3a. La nostra regata es va presentar com a candidata per a ser classificatoria en la propera edició. En l'assemblea de la classe Europe celebrada el passat 4 de gener, es van realitzar les votacions. Tot i esperar que la totalitat de la flota catalana recolzes la nostra proposta, això no va ser així, Alacant ens va guanyar per 12 vots. Cal esmentar que el club de Llevant a més de comptar amb el suport dels clubs de la seva territorial va tenir els vots de quinze catalans, un regatista del Masnou, vuit de Port d'Aro i sis de Llançà.
Ningú es profeta a la seva terra i la propera edició del Grand Prix no serà Copa, ni Campionat, ni classificatoria. Malgrat això l'esforç personal de cadascun dels que hem format part de l'organització d'aquest esdeveniment de segur que es veurà recompensada amb una bona inscripció l'any vinent. La masiva participació de tripulacions estrangeres en aquestes edicions, que han decidit participar sense altre atractiu que la pròpia regata, ens animen a pensar que estem fent bé les coses.
Com sabeu la satisfacció dels nostres convidats es directament proporcional al compliment de les expectatives que hi tenien dipositades. Pel que fa a les coses que podíem controlar hem assolit molt bona nota.