dimecres, 23 de març de 2011

EL GERI HA DOBLAT HORNOS

El Geri conversa amb l'Aleix a bord del FMC
El passat diumenge 20 de març a les 8h del matí, el Geri, juntament amb l’experimentat regatista francès Ludovic Aglaor i a bord del Forum Maritim Català (antic Educación sin Fronteras) va entrar a l’Atlàntic doblant el mític Cap d’Hornos.
El FMC ja va de tornada a Barcelona en la seva participació en la Barcelona World Race, no han tingut massa contratemps a banda de l’aturada obligada de 48 hores a Wellington per reparar la potabilitzadora. Havien arribat a passar sed en el mar de Tasmania, explicava el Geri i continuava “No estàvem arriscant res, i seguirem d'aquesta manera sense cercar el límit del vaixell. No té sentit, especialment si pensem que els dos vaixells del darrere estan lluny”. El mar però es imprevisible i mentre estava escrivint aquest document i a l’alçaria de les Illes Malvines, aquesta nit passada el Gerard i el Ludovic han capejat el pitjor temporal de la seva volta al món, superant a pal nu vents de més de 110 quilometres per hora.
Sembla que era ahir, però ja han passat uns anys, el Geri va estar l’entrenador de la flota d’europes de Blanes, això va ser en les temporades 2004 i 2005, els nostres regatistes en guarden un molt bon record i avui es poden comptar entre els seus amics.
El Gerard en la seva carrera de navegant compta amb un currículum espectacular. En la classe europe, 2n al mundial 2002 de Canadà, 3r a l’europeu 2007 a l’Escala. En quant als Campionats d’Espanya 3r el 2004 a Santiago de la Rivera, 1r el 2006 a L’Escala i 2n en el Campionat d’Espanya organitzat pel Club de Vela Blanes, amb l’anècdota de que en aquell campionat vàrem sortejar una embarcació de la classe europe i l’afortunat no podia ser un altre que el benvolgut Geri.
També recordar que l’any 2004 va fer d’esparring en la preparació de la Neus Garriga per a les Olimpíades d’Atenes. La Neus actualment entrena també la nostra flota de Blanes.
Com a navegant d’altura també té un currículum envejable , en la classe mini, 3r a la Mini Solo 2006, 1r a Les Sables d'Olonne - Les Azores - Les Sables d'Olonne 2006, 4r a la Mini Transat “series” 2007. I finalment 20è en “protos” a l’Edició 2009 de la Mini Transat però amb el mèrit afegit de fer-ho amb una embarcació fabricada per ell mateix PEPINO L'EMPORDA.
A partir d’allí el Geri ha fet el salt a la classe IMOCA Open 60, que està especialment dissenyat per a la navegació oceànica en solitari o en doble, embarcacions de 60 peus (18,29 metres) d’eslora ni els 4,5 metres de calat, i que el pal no ultrapassi els 28 metres sobre el nivell de l’aigua. El Geri continua acumulant experiència per a la seva prometedora carrera com a navegant oceànic.
El dia abans de la sortida de la BWR encara va trobar temps per ensenyar la seva joguina a alguns afortunats del Club Vela Blanes.


dimarts, 1 de març de 2011

ESPANYA O BULGÀRIA?, ... BLANES

Banderes de diferents nacionalitats onejen al vent

La Vicky és de la cantera de Blanes, dèu el seu aprenentatge d'una banda a la seva valua però també a la dels seus entrenadors, especialment al David i al Marc. Enguany ha fet una temporada excel•lent, ha quedat cinquena del rànking classificatori per la selecció catalana. Sis han estat les regates puntuables i després d’haver signat molt bons resultats s’ha acreditat com a membre de la selecció catalana de ple dret. Aproximadament 300 regatistes dividits en 3 grups són els que somnien cada any en arribar a portar algun dia el polo de la catalana i participar en la Copa o Campionat d’Espanya.

Arribat aquest punt, d’acord amb una sèrie de normatives de difícil comprensió per una nena de dotze anys ha calgut prendre una decisió. Espanya o Bulgària

S’han fet consultes a la IODA (International Optimist Dinghy Association) sobre la regulació de casos similars, en aquest cas Amneris Calle (IODA Regatta Secretary), amablement ens ha fet arribar les seves apreciacions.
La IODA tan sols regula la nacionalitat dels participants en els seus esdeveniments, en principi els campionats continentals i el mundial, s’interpreta d’una manera piramidal, així les regates classificatòries per aquests esdeveniments, d’una banda Copa i Campionat d’Espanya per els Europeus i Mundials i les regates selectives a Catalunya per a la Copa i Campionat d’Espanya, hauran de complir amb els següents principis:
• Un regatista tan sols pot pertànyer a una associació nacional
• La inscripció a un esdeveniment IODA la fa una associació nacional qui prèviament haurà pres la decisió d’acceptar l'afiliació d’un regatista.
• Per participar en un esdeveniment IODA cal tenir la nacionalitat o la residencia del país a que es representa.
• Sense justificació no es pot canviar de país abans de dos anys passats del moment en que vas començar a representar un país.
• En cas de discrepàncies entre nacionalitat i residència, l’executiu IODA considera principal el país on el regatista infantil cursa els seus estudis.

Vistos aquests comentaris i donades les següents circumstàncies: La Vicky té nacionalitat búlgara i residència a Blanes, l’any passat va participar i guanyar el campionat de Bulgària, va participar al campionat d’Europa de la classe optimist amb afiliació IODA-BULAGARY i havent pres la decisió de participar en els esdeveniments IODA com a membre de l’equip búlgar. Ha calgut regularitzar la situació.
La blanenca ha renunciat a la participació a la Copa i Campionat d’Espanya com a membre de la selecció catalana, cedint la seva plaça al següent del rànking (tot i que per ser justos ha calgut recalificar totes les proves sense la seva participació). També ha clarificat la seva situació en quant a la classe optimist, preval com a membre de l’associació búlgara renunciant a la pertinença a la AECIO.
Malgrat l'exposat la Vicky segueix tenint llicència de la Federació Catalana de Vela pel Club de Vela Blanes i és de suposar que podrà participar en totes les regates que no són esdeveniments IODA com a regatista del nostre club, al meu entendre i d’acord amb el que estableix la guia Part 1.3 Campionat de Catalunya, article 22, la Vicky no només podrà participar sinó també accedir als pòdiums d’aquests campionats.
En un món més globalitzat, serà habitual trobar-se amb situacions similars, em comentava l’altre dia un mestre de segon cicle que en les seves aules hi havia alumnes de fins a 22 nacionalitats diferents. Segurament caldrà regular-ho tot plegat sent curosos en respectar els drets de cadascun i sense malmetre els dels demès.
En el lloc i a l’edat de la Vicky jo segurament no sabria sentir-me ni espanyola ni búlgara, la decisió de la nacionalitat l’han pres els adults. Ara bé, per la lògica de la proximitat, la Vicky s’hauria d’identificar com a Blanenca i Catalana, i en el cas de que arribi una regulació és això darrer el que caldria respectar.