dilluns, 24 d’agost de 2015

APRENDRE A NEDAR ENTRE LES BARQUES


Aquest any el Club Nàutic de Lloret ha celebrat el 60è aniversari. El club es reconeix hereu dels antics banys Ventura, banys que van néixer en resposta a la necessitat de disposar d'un tros de platja separat de la pressió turística, a la vegada que punt de trobada,  dispossar d'uns espais  per afavorir el seu confort i gaudi, per facilitar les relacions socials i la pràctica d'esports nàutics.
Així doncs des que els primers turistes van arribar a les platges de Lloret, els estiuejants entre els quals m'hi puc comptar, utilitzem les instal.lacions del nàutic (anteriorment banys Ventura) per estendre la nostra toballola, fer un bany i prendre el sol compartint l'espai amb les barques que entren i surten a  mar.
La vida dona tombs, allí hem festejat, hem passat  embarassos , han après a nedar els nostres fills...
A ningú se li escapa que la convivècia dels banys amb l'entrada i sortida d'embarcacions revesteix un risc. La societat evoluciona i en aquest sentit l'administració ha legislat regulant zones exclusives per a banyistes i espais reservats exclusivament per a l'entrada i sortida d'embarcacions. En el cas de Lloret però la tradició està  per davant de la norma i a aquestes alçades encara els nens aprenen a nedar entre les barques.

diumenge, 15 de març de 2015

EL SABANELL, DARRERS SUSPIRS DE LES DRASSANES DE BLANES

Avarada del Sabanell. Foto de la revista Catalunya Marítima. 
El Sabanell tocava l'aigua per primera vegada a la platja de Blanes el 23 de juny de 1920, de 34,80 metres d'eslora, 7,40 de mànega i 4 de puntal, amb un desplaçament de 300 tones. Fer notar que era un dels darrers velers que es varen construir a la platja de Blanes, llavors per les drassanes Burell i anava equipat amb un motor de 100 cavalls. Segons un article de la revista Catalunya Marítima (any II, núm 17) del 30 de juliol de 1920, a la vegada que el Sabanell s'estaven construint quatre embarcacions de pesca de 30 metres d'eslora,  equipades  amb màquines de vapor Burell de 300 cavalls i destinades a la flota pesquera Malaguenya.
Drassanes Burell 1920 (fotografia de l'Institut d'estudis fotogràfics de Catalunya)
Aquesta embarcació va passar a ser propietat de D. Vicente Rodríguez Alberola i va canviar el seu nom per el de "Estefano", va naufragar el 26 de febrer de 1924 a les costes del Marroc i la tripulació va poder sobreviure un cop van ser rescatats per un vapor a l'alçada de Rabat. Segons resa en el llibre "Los Últimos Veleros del Mediterráneo, Torrévieja Marinera", Volumen II, de José Huertas Morion.
L'aparell del Sabanell no era del tot ortodoxe, de tres pals el de mesana era bastant mes curt, tot i que en el text de José Huertas l'anomena Pailebot, semblaria més ajustat anomenar-lo un schooner-ketch (goleta-ketch de major i messana) de proa convexa i un curt bauprès.
El Sabanell navegant amb tot el drap. Los Últimos Veleros del Mediterráneo. Torrevieja Marinera. Vol. II
El 19 de juny de 1921, en el llistat de moviments d'embarcacions del Port de Barcelona publicat a l'apartat Vida Marítima de La Vanguardia, anomena l'arribada del Pailebot Sabanell provinent d'Almeria amb una càrrega de carbó.
El Sabanell amarrat al Port de Barcelona. Foto de la revista Catalunya Marítima. 

dijous, 5 de febrer de 2015

ELECCIONS CLUB VELA BLANES



El 15 de febrer al matí els socis del CVBLANES tenim l'oportunitat de participar del futur de la nostra entitat, estem convocats a decidir les persones que portaran el govern de l’entitat els propers 6 anys.

Desprès d’un llarg i tortuós recorregut, els que formem l’equip encapçalat per l'Amadeu Nualart hem fet possible la renovació de la concessió amb una enorme dificultat, la competència d’un altre licitador ens va obligar a portar amb opacitat la informació del nostre projecte, es evident que el seu contingut no podia ser conegut per l’oponent. Aquesta opacitat no forma part del nostre ADN i un cop assolida la renovació es van fer una sèrie de reunions informatives per tal de fer transparent tota la informació. 

Les obres estan pràcticament enllestides i es podran posar en servei immediatament. Tindrem unes instal·lacions modèliques, tant pel que fa a la dàrsena com als seus serveis.

Per a mi un punt i a part es l’àrea esportiva. Com enamorat de la vela que soc, heu de saber que juntament amb el tècnics del club, hem estat molt de temps somiant, pensant i treballant en definir un programa d’unes instal·lacions a la nostre mida. Durant els anys 2005 i 2006 participant en les reunions de la comissió de participació ciutadana per la definició de les actuacions a incorporar en el Pla Especial del Port, desprès col·laborant en la redacció del projecte i finalment fent també el seguiment de les obres que properament inaugurarem.

A tall d’exemple us passo l’enllaç d’un document publicat al Ratxes l’any 2008.
http://ratxes.blogspot.com.es/2008/05/un-nou-edifici-per-lrea-esportiva-i.html

Volem reblar el clau, volem gaudir d’aquestes instal·lacions amb tots vosaltres, i les volem posar en ús tal i com les tenim pensades, donant servei al soci i en compliment a l’objecte principal que resa en els nostres Estatuts “ el foment, el desenvolupament i la pràctica continuada de la modalitat esportiva de la vela”.

Estic molt il·lusionat en la nova etapa que comença, i es per això que et demano donis suport a la candidatura encapçalada per l’Amadeu Nualart.

Rebràs en el teu domicili el programa detallat que volem portar endavant i com sempre, resto a la teva disposició per a qualsevol aclariment

Oriol Subirà
Blanes, 5 de febrer de 2015

diumenge, 25 de gener de 2015

EL SOBERANO, LA CARRERA DEL "TASAJO"

"Soberano", Blanes 1850  Reproducció d'un Oli de Mongay
(el Museo Maritimo de Barcelona, José M. Martinez-Hidalgo)
El "Soberano" era un bergantí-goleta construït a les drassanes de Blanes pel mestre d'aixa Antonio Amargós l'any 1850, de 112 peus d'eslora, 31 de màniga i 17 de puntal, amb un arqueig de 412 tones. (1)
En primera instància l'armador era J.Musolas segons el LLOYD'S REGISTER OF SHIPPING. En l'any 1863 figurava en la llista de matricules de El Masnou i el seu armador era Juan Maristany.
No sabem en quin punt es va aparellar com bergantí rodó (veure foto al port de Melilla) i quan més endavant s'anomena així en el relat de la seva perdua en el darrer paragraf.
El "Soberano" va ser un dels darrers velers que va fer la carrera del "tasajo", tenia poca eslora en relació a la màniga, a més d'unes amures plenes que li donaven una forma de caixó.(2). Durant la major part de la seva existència es va dedicar al comerç del "Tasajo", això era carn de bou salada i seca.
Les embarcacions sortien de ports catalans amb carregaments de vi, farines, teixits, ametlles, oli, material per a la construcció i sal (especialment de Torrevella) amb destinació a les Antilles. A Rio de la Plata, on prenien càrrega de carn en salaó (tasajo) fonamentalment amb destinació a Cuba. El "tasajo" era l'aliment bàsic dels esclaus de les plantacions, es carregava en els ports argentins o uruguaians i per evitar que la humitat penetrés en la cansalada, es calafatejaven les boques de les escotilles. 
A Cuba i Puerto Rico, es prenien els carregaments habituals d'aquelles illes: sucre, tabac, cafè, melassa etc. Solia completar el carregament en els ports americans del golf: New Orleans, Pensacola, Jacksonville etc. amb cotó, fustes de la zona com el pi algun que un altre carregament complementari i petroli (el petroli es transportava en bótes i era utilitzat per a la il·luminació).
El "Soberano" a la seva darrera època va ser transformat en vaixell tanc per al transport de melassa i durant algun temps va estar al comandament del Capità Don Ernesto Anastasio, que posteriorment va arribar a ser President de la Cia. Trasmediterránea. 
L'última singladura del "Soberano", va concloure en les goles de l'Ebre, va naufragar en el districte marítim de Tortosa el 20 de novembre de 1915, com a conseqüència d'un gran temporal (3). Allí va morir tota la tripulació, esperant un auxili que mai va arribar
El Soberano amarrat al port de Melilla
(El puerto de Melilla, una obra centenaria con un pasado milenario)
En el LLibre Los últimos veleros del Mediterraneo II de José Huertas Morión, hi ha el relat de José Rodríguez, contemporani del naufragi i que conserva en la seva memòria els detalls de la perdua:

"El Bergantín redondo “SOBERANO” se perdió entre los faros de Buda y el Fangar con viento del levante picando al SE. Al embarrancar en el mes de Diciembre de 1915 algunos marineros se tiraron a la mar con el fin de llegar a la playa, pero los remolinos de la resaca no los dejaba salir de la proa, y esto era causa de perder fuerzas nadando sin adelantar unos metros. Allí en la amura desapareció el contramaestre Vicente Fernández; su primo Ángel Fernández nada pudo hacer para salvarlo a pesar que le gritaba para que nadara hacia el costado. A Juan Cuenca también le ocurrió otra cosa parecida. La noche fue cruel, y el viento con la lluvia no cesó de azotar con sus garras a los que estaban subidos en las cofas y en las jarcias hasta dejarlos morir helados. El patrón Cuenca y su hijo fueron de los primeros en caer a cubierta sin vida; Ricardo Cuenca era el nombre de los dos, el del hijo figuraba en la lista que había en la Ayudantía de Marina de Torrevieja con un número alto para el reemplazo de la quinta del año 1916, y por lo tanto era libre de quintas. El librarse del servicio fue la causa de su muerte; y siguiendo con el relato del “SOBERANO”, tres marineros se subieron al juanete de mayor, que iba aferrado, y le soltaron la capa y los tomadores de la cruz y se taparon para librarse de la lluvia y el viento; Ángel Fernández Solves, Gregorio Sanz y el otro que no recuerdo como le llamaban, fueron salvados por unos pescadores de Ametlla de Mar al otro día de embarrancar cuando abonanzó la mar y pudieron atracar al costado; entonces bajaron los supervivientes casi extenuados, y los llevaron a tierra. Se da la casualidad, de que Gregorio Sanz era hermano de Pepe Sanz que murió en el naufragio del Bergantín “RIO PIEDRA” en Capdepera al E. de Mallorca".


Aquesta va ser la perdua del "SOBERANO" en la que segons aquest relat tan sols es van poder salvar tres homes.


(1) Constructors Navals de l'Ex-Provincia Marítima de Mataró 1816-1875, Joaquim llobet Mataró 1971
(2) Del remo a la vela 1940. Martínez Hidalgo, José María.  
(3) el Museo Maritimo de Barcelona 1984, José M. Martinez-Hidalgo